Com ja és tradició, si més no dels darrers set anys –comptant el present–, el magnífic Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona va ser l'escenari del lliurament del premi Pepe Carvalho, que s'atorga en el marc de BCNegra. Aquest cop ha estat el torn del novel·lista grec Petros Màrkaris.

El nombrós públic assistent, entre el qual hi havia autors com ara Carlos Zanón, Teresa Solana i Andreu Martín –guanyador del premi l'any passat–, va acollir amb aplaudiments l'entrada del veterà escriptor, traductor i guionista.

Després que l'alcalde Xavier Trias donés la benvinguda als assistents, el tinent d'alcalde Jaume Ciurana va aprofitar per felicitar Paco Camarasa per la seva feina com a “ànima de BCNegra” i va comparar Barcelona i Atenes, i Manuel Vázquez Montalbán i Petros Màrkaris.

El comissari de BCNegra, Paco Camarasa (que sumant intervencions va ser lloat poc per sota de Màrkaris), va ser l'encarregat, també com marca la tradició del festival, de fer la glossa de l'autor guardonat. “Des de la primera novel·la en què vam conèixer Kostas Kharitos [inspector de policia protagonista de les obres de Màrkaris], és un dels nostres, i, com sol passar, identifiquem personatge amb autor.” Camarasa va fer un elegant exercici de metaliteratura barrejant Carvalho i Kharitos, Charo i Adrianí (les seves dones), i també Vázquez Montalbán i Màrkaris. “Tots dos autors sou homes honestos, compromesos, d'esquerres, i no sabeu conjugar el verb rendir-se”, va concloure.

Daniel Vázquez Sallés, fill de l'autor a qui ret homenatge el premi i secretari del jurat, va llegir el veredicte i va destacar que Màrkaris “és un dels grans representants de l'anomenada novel·la negra mediterrània”.

Després que Xavier Trias li lliurés el premi, Petros Màrkaris, que duia corbata en contra del seu costum, va iniciar el seu discurs en anglès agraint el guardó “des del fons del cor”. “Vázquez Montalbán va néixer el 1939 i jo, el 1937. Som gairebé coetanis, però jo vaig començar a escriure quan tenia 50 anys; això em va anar bé perquè vaig poder aprendre d'ell: era un mestre incorporant els temes socials i polítics en les trames policials.” La segona cosa que va aprendre “va ser com fer una ciutat coprotagonista de l'obra”, va afegir Màrkaris, que es va declarar “enamorat de Barcelona”, que ha visitat “molts cops”.

Sense paper de suport, va comparar la novel·la negra mediterrània amb la nòrdica. “A la nostra hi ha més compassió, potser perquè hem patit més guerres i dictadures; matem diferent i donem un gran valor a la cuina.”

“Hem de sentir-nos orgullosos de ser l'Europa del sud, no ens ho hem de prendre de manera pejorativa”, va declarar, i va tenir un record per al director de cinema Theo Angelopoulos, amic durant 40 anys: “Avui és el primer moment de felicitat que tinc des de la seva mort, i a ell li dedico el premi.”