“Sempre que escrius una novel·la ha de ser un repte i, en aquesta ocasió, el repte era passar del gènere de la novel·la històrica a una narrativa més coetània, més arrelada en l'actualitat. Per això vaig canviar de registre per veure, si era capaç de fer alguna cosa diferent.”

“Sí, estrenar-se amb un premi dóna moltes satisfaccions i és molt important. Però quan estàs escrivint no penses en els premis, sinó si reeixiràs. Jo m'ho plantege com un joc en què vaig jugant amb els elements fins a aconseguir arredonir la trama. De fet, quan el vaig acabar i el vaig presentar vaig pensar: ‘massa premi per a mi'”.

“Tenia clar que la idea principal havia de ser la davallada de la vida. Per això l'elecció d'un personatge central que és un ancià que està sol i que està oblidant parts de la seua vida. Volia plasmar la idea aquesta de la por que tenim a envellir i quedar-nos sols, a tindre una malaltia que t'impedisca recordar la gent que estimes, on has estat i, fins i tot, oblidar els llibres amb què has compartit tota una vida. D'ací va sorgir la idea de la novel·la.”

“És que un personatge difícil dóna molt més joc. En El quadern de les vides perdudes, la clau estava a treballar el procés de degradació mental del personatge, que a poc a poc va perdent la memòria, va trobant-se en circumstàncies que se li'n van del cap i està sol. Però a més tenim una altra trama en què s'estan produint uns crims terribles. I l'ancià s'adona que hi una certa vinculació amb aquests assassinats, ja que coincideixen amb les seues llacunes mentals. El protagonista sap que la seua és una lluita contrarellotge, és conscient que quedarà en mans d'un cervell perdut i vol saber si realment és responsable dels crims. Pe tant, per una banda tenim una trama psicològica amb una implicació molt literària i per una altra banda una trama més d'intriga i activa.”

“Perquè els llibres són importantíssims per a mi, per això hi apareixen citacions d'autors, personatges i obres universals.”

“La història és molt crua i fa que es remoguen les coses per dins. Atraparà perquè la història té tots els elements que fan que t'identifiques amb el personatge i la trama.”

“La primera part, que és construir la història, ja està feta, ara ve la segona, que és la de promocionar-la i no és fàcil. Hi ha molt bones obres i intentar destacar la teua perquè el lector l'acabe comprant és un treball que editors i autors hem de fer conjuntament. Ara bé, tindre darrere una editorial com Bromera i el premi Alfons de València és una catapulta molt important i dóna molta seguretat quan ixes al mercat.”

“Quan les coses van malament, van malament per a tots els sectors, però passa que al món de la cultura estem acostumats a treballar amb tan poquet que no notem molt la diferència. Però és clar que les ajudes a la creació van en davallada. El sector està fatal, però crec que això no afecta l'element de creació. Quan estàs escrivint no estàs preocupat ni per la per la promoció ni la difusió del treball.”

“Dissortadament, són molt pocs els que es poden dedicar exclusivament a la literatura. La majoria dels escriptors són professors que tenen una doble vinculació, però sí que és de veres que és un bon moment. Tenim molta gent jove, pròxima als 40, que són generacions educades en valencià, que han tingut accés a la llengua de forma natural i que escriuen o lligen de forma natural. I això és molt bo, ja que a més d'escriure fenomenal tenen encara molt de recorregut.”

“De poesia, continue fent-ne, però l'element de la poesia no arriba a la gent, es publica, et donen un premi discret, omplis algunes pàgines d'informació però no té el ressò que té la novel·la. I de juvenil, en faig encara, l'última, Resurrecció, es va publicar fa poc.”