Enmig del panorama de retallades generalitzades que afecten el sector de la cultura, el fet que un artista com Ángel Corella aconsegueixi tirar endavant el seu somni d'instal·lar-se a Catalunya és com un miracle que els amants de la dansa clàssica no podem més que acollir amb esperança pel que representarà a l'hora de dinamitzar la dansa al país.

En el seu debut dijous al Gran Teatre del Liceu, el Barcelona Ballet (fa il·lusió escriure aquest nom) va demostrar que és capaç d'afrontar un dels cims més alts del repertori, El llac dels cignes, amb el cap ben alt. Per començar, el teatre era ple a vessar, i l'interès era tal que el públic aplaudia a la primera ocasió (inclús quan no tocava).

El cos de ball –peça clau de l'obra– es va mostrar rigorosament homogeni i coordinat: rialler i fresc en el primer acte (quan són cortesans), i esllanguit i capficat en el segon (quan són cignes). Les corifees només van estar un xic encarcarades en alguns passatges del segon acte.

L'equip solista va estar molt inspirat, amb un esplèndid Kirill Radev (Beno) que s'esperona en ballets sencers i un Aaron Robinson (Rothbart) que promet en el rol del príncep Sigfried en la funció d'avui al vespre.

Pel que fa a la intervenció estel·lar de Sarah Lane (solista de l'American Ballet, i la ballarina que va doblar Natalie Portman a Cisne negro), va estar a l'altura de les expectatives en el paper d'Odette / Odile. La seva execució va ser impecable en l'aspecte tècnic (té un cambré de vertigen), i deixava aflorar una gran compenetració i complicitat amb Corella, sobretot com a Odette. Però tal vegada era més eficaç en el rol maligne d'Odile, quan va treure les urpes (i sabem que en té, vista la polèmica que ha engegat perquè, segons ella, Portman es va endur tots els reconeixements). Llàstima que en un pas a dos se li va deixar anar la cinta de les puntes i li penjava –quin mal d'ulls!– en els attitudes.

Corella va estar rutilant, emanant aquella energia i, no sé, aquella generositat, que li és tan característica. Se'l veia feliç, i no és estrany. Primer La bayadère, ara El llac dels cignes... la companyia creix a passos agegantats. Esperem veure aviat Manon, el pròxim clàssic que prepara el Corella Ballet Castilla y León; perdó, el Barcelona Ballet.