Aleix Aguilà va escriure la història de l'espectacle Companyia solitària en el temps que dura el viatge en avió de Mèxic a Barcelona: unes set hores. El text va convèncer els actors Pol López i Pau Vinyals per intervenir en l'obra com als dos germans (el primer adolescent, el segon més gran) que viuen la separació dels pares. La mare ha forçat la marxa d'un pare autoritari fa una setmana. Arran d'aquest fet, Fidel es tanca a la seva habitació i hi construeix un univers. Franc procura persuadir-lo que no ho faci i li demana que surti de l'habitació i entri en raó. El muntatge va guanyar la beca Desperta que convoquen la Nau Ivanow i l'agència de comunicació Aportada i es podrà veure fins al 19 de febrer a la sala de la Sagrera de Barcelona. Posteriorment, té garantida la gira en sales alternatives de fora de la capital, per la tot just constituïda Coordinadora de Teatres Independents de Catalunya i aspira a ampliar temporada convidant programadors d'arreu.

L'obra parteix d'un fet real i quotidià però es presenta de manera simbòlica, metafòrica. Així, per exemple, Franc es vesteix amb escalfadors per expressar la seva feminitat. Ell volia tenir un germà petit però no se l'imaginava com en Felip. Ell ha sortit al pare, vol funcionar amb aquest rol, tot i que suposi un punt de violència, de necessitat de domini. Ell vesteix com un astronauta en la funció i amaga un secret a la seva habitació. La cambra que procura envair el germà gran amb una sort desigual. Si l'un somnia amb la lluna, l'altre la vol dominar. No apareixen ni la mare ni el pare, però les seves ombres hi són presents, en el comportament dels fills i l'enigmàtic espai.