Per aclarir-ho des del principi: no es tracta d'una versió de Hamlet, de Shakespeare. Avui (21 h), a El Teatre de Bescanó, la companyia Pelmànec, de Miquel Gallardo i Maria Castillo, presenta Diagnòstic Hamlet el seu nou espectacle, el segon de la seva trajectòria com a companyia. El precedent és immillorable, ja que el seu primer espectacle, Don Juan. Memòria amarga de mi, que també es va poder veure a Bescanó, a Girona o a Banyoles, entre altres localitats, va ser una grata sorpresa, un dels millors espectacles del teatre català de fa un parell de temporades. Aleshores, Gallardo mostrava una tècnica poc convencional –seguint el mestratge de Nevill Tranter–, la de la manipulació de titelles de mida natural, a la qual hi va afegir un element més, la interacció del manipulador amb el titella, de manera que això suposa al primer haver de fer una dissociació que ho converteix tot plegat en una operació complexa.

Amb Diagnòstic Hamlet, Miquel Gallardo afirma que el públic no ha de venir a veure una adaptació del clàssic: “Només ens quedem amb el personatge, amb les seves inquietuds i el seu conflicte intern, i aquest ha estat el material de treball.” La intenció de Gallardo en aquest espectacle, del qual, com el Don Juan, és millor no avançar gaire res sobre la trama, perquè conté alguna sorpresa, era aprofundir en la tècnica de la manipulació, en la dissociació, però aleshores “arriben els detalls –diu el dramaturg i intèrpret de la peça–, la dramatúrgia, que no t'ho posa fàcil, i que en aquest cas a qui atorga la força és a l'actor”, de manera que Gallardo ha hagut de créixer en aquest aspecte. Un altre detall que l'ha dut per aquest camí ha estat el realisme del titella. Al Don Juan, el ninot d'aquest és el veritable protagonisme, és d'un magnetisme impressionant, mentre que, segons explica el mateix Gallardo, en aquest espectacle aquesta circumstància no es dóna.