L'estrena de la pel·lícula Akira (1988), de Katsuhiro Otomo, va suposar un punt d'inflexió en la imatge que Occident ha tingut posteriorment de l'animació japonesa. Aquesta història futurista i postapocalíptica basada en el monumental manga del propi Otomo i ambientada en un Tòquio esdevingut Neotòquio va fer veure crítics i espectadors que hi havia vida més enllà de Heidi i Marco (i Mazinger, fins i tot), va influir decisivament en el cinema de ciència-ficció (una pel·lícula com Matrix no s'entendria sense aquest precedent) i va contribuir a assentar l'imaginari del corrent cyberpunk. I, fins i tot, ha prefigurat aspectes de l'evolució urbanística de Tòquio.

Precisament Akira –juntament amb una altra fita de l'animació nipona com ara Ghost in the shell (1995)– és un dels punts de partida de l'exposició Photo Anime Cut que s'acaba d'inaugurar a l'Espai Cultural Caja Madrid de Barcelona i que es podrà veure fins al 8 d'abril. La mostra –que se centra en l'anime de ciència-ficció dels anys noranta– proposa un recorregut per les diferents fases d'elaboració d'un llargmetratge d'anime, des dels primers esbossos fins al sofisticat resultat final. La novetat de Photo Anime Cut és que mostra il·lustracions inèdites de la fase de creació i pintures d'aquestes pel·lícules.

Un dels comissaris de l'exposició –juntament amb David d'Heilly– és Stefan Riekeles, que explica les dificultats que suposa fer una exposició “basada en una indústria que a Tòquio és tan important”.

Segons d'Heilly, les esmentades Akira i Ghost in the shell “no només han marcat la visió que Occident té de l'anime, la seva influència encara és vigent. Són pel·lícules que marquen la imatge de Tòquio com a megaciutat del futur”. En aquesta mostra, els responsables intenten “conjugar la popularitat de l'anime amb el concepte de la megaciutat”. Així, per tal de contrastar la dimensió visionària d'aquests llargmetratges, l'exposició projecta un documental que es passeja des de l'aire pels edificis del Tòquio actual, molts d'ells anticipats pels creadors animats.

El comissari subratlla que les pel·lícules anime són fruit d'un “esforç de col·laboració, en què cada dibuix es refereix a un altre dibuix i aquest a un altre”. Un treball d'equip integrat per desenvolupadors de conceptes, narradors, dibuixants i animadors, que treballen dins un sistema industrial que dilueix la personalitat artística de cada un d'ells en benefici de l'artesania col·lectiva i el resultat final. Per això, “les peces seleccionades a l'exposició no responen al concepte d'obra d'art en el sentit més occidental del terme; són mostres del procés de creació d'una pel·lícula”. En la producció d'un film d'aquestes dimensions s'arriben a fer milers de dibuixos preparatoris; l'element excepcional d'aquesta exposició és, precisament, que “s'hi poden veure molts esbossos que habitualment s'acaben llençant, si no és que el propi artista o alguna altra persona considera que tenen interès i els acaba rescatant”. Es tracta del primer cop que es pot veure fora del Japó la major part d'aquestes obres.