Lluís Costa
Historiador
“D'aquí a deu anys encara hi haurà premsa en paper”
Què va ser La Llumanera de Nova York?
Un periòdic editat en català a Nova York entre el 1874 i el 1881.
Com el definiria?
Primer de tot com a modern, perquè va ser un mitjà de comunicació influenciat pel periodisme que es feia als Estats Units i sobretot a Nova York. Va ser cohesionador, perquè estava adreçat a l'emigració catalana de tot el món, en especial a la d'Amèrica. I, finalment, també va ser una plataforma de difusió cultural de la Renaixença.
Qui la va crear?
Artur Cuyàs (1845-1925), que encaixa amb el paper de l'emigrant, perquè el pare tenia un hotel a Nova York i ell hi va anar a treballar. Era un home amb una formació molt completa, empresarial, però també intel·lectual.
I què buscava, escampar la cultura catalana o fer negoci?
Totes dues coses. Era un producte empresarial amb una base d'anunciants, compradors i subscriptors del diari. També era una publicació moderna organitzativament, amb corresponsals i afavorint la interacció entre emissor i receptor, entre el diari i el lector, que hi participava amb cartes.
Quina ideologia defensava?
Representava la burgesia catalana. Va fer un gran servei a Catalunya culturalment, però políticament mostrava l'espanyolisme més ranci perquè de les colònies es treia profit econòmic.
Només va durar set anys...
En l'àmbit de la premsa, set anys poden ser una eternitat! L'estructura empresarial era precària...
En aquella època no hi havia fotos, però sí il·lustracions, oi?
Tenien una voluntat artística, estètica, tot i que també reproduïen imatges de l'evolució urbanística a Nova York o Barcelona, entre altres funcions informatives com ara mostrar costum catalans.
Quin tiratge feien?
No se sap del cert. Arribava a tot Amèrica, però també a París i Londres. Ara bé, la base era el triangle format per Barcelona, Nova York i l'Havana.
Comparat amb aquells anys esplendorosos en què van aparèixer moltes altres capçaleres de renom, quin futur ens espera?
En un context de crisi i amb la incorporació de les noves tecnologies no es pot ser gaire optimista. Penso que d'aquí a deu anys encara hi haurà premsa en paper, però s'han de repensar molts aspectes i de manera profunda.
Com ara?
La notícia no era ben vista a finals del XIX, en què tenia més valor l'article literari. Avui, en canvi, cal rigor informatiu, i el pot oferir la persona que ha accedit a una formació. Cal aprofitar les sinergies que generen les xarxes socials, però les veig més com un complement de la informació. La notícia ha perdut pes, precisament, perquè s'ha democratitzat tant.