És un estudi històric i etnològic de la plaga que va assolar la viticultura europea durant el segle XIX i de quan arriba a València, a principi del segle XX. Estudio un moment històric terrible: la fil·loxera va ser la pitjor tragèdia de l'agricultura europea en vint segles. Però explico què van fer aquells valencians abans, durant i després de l'arribada de la plaga. El context econòmic d'aleshores era de descontrol financer, laissez faire, ambició, cobdícia i especulació a causa de la falta de control. Igual que en la crisi que patim avui.

Va ser una lluita del poble –amb els viticultors més pobres– i d'un grup de tècnics, il·lustrats i patricis com ara Rafael Janini i Janini –nascut a Tarragona, però establert a València– i els presidents de les diputacions. Tothom treballa pel mateix objectiu: els diners; els investigadors i els camperols. Organitzen una resposta cohesionada, solidària i col·lectiva contra la fil·loxera. La plaga va destruir quasi tota la vinya de Catalunya, Múrcia o Castella en set o vuit anys, i a València van resistir 41 anys. Fins i tot van duplicar la producció mentre la plaga afectava Europa.

Respectant molt les pràctiques tradicionals, amb una societat molt cohesionada internament i defensant la terra. Se senten persones en tant que viticultors. Quan apareix la funció en un grup, sorgeix el mite. I després del mite, el ritual. Ningú va en contra del mite sobre com comportar-se. A la comarca de Requena-Utiel, la fil·loxera arriba el 1915 i, per tant, dues generacions després.

Eren uns valencians diferents. Tot ha canviat. El País Valencià ha canviat com a concepte. Vivim avui en el nihilisme absolut. Però ara hi ha milers i milers de valencians que són bons treballadors i bons patrons, solidaris i austers, i segueixen existint. Però és el País Valencià invisible. I ells segueixen tenint un comportament, molt basat en una societat agrícola, de contenció, estalvi i esforç. Per exemple, el valor de la conjugada.

És un verb català molt antic. Era l'herència d'un consens sociocultural agrari, que venia des de la fundació i repoblació dels pobles valencians durant la reconquesta, on un minvat grup de famílies que venien d'arreu de Catalunya i Aragó necessitaven l'ajuda mútua per tirar endavant. Aquell impuls inicial necessita una solidaritat horitzontal. Quan va arribar la fil·loxera la conjugada els va ajudar a solucionar el problema en un any. Tots els veïns s'ajudaven els uns als altres a arrencar les vinyes malaltes i van ser molt més ràpids.