L'Acadèmia del Cinema Espanyol va repartir ahir a Madrid de manera força equilibrada els premis Goya, tot i que si va haver una pel·lícula guanyadora per sobre les altres, aquesta va ser No habrá paz para los malvados d'Enrique Urbizu, que es va emportar els Goya a millor pel·lícula, millor director i millor actor (José Coronado), entre tresaltres guardons. Pedro Almodóvar, doncs, no va poder segellar amb La piel que habito la seva reconciliació amb l'Acadèmia, malgrat guanyar quatre estatuetes, entre les quals la de millor actriu, per Elena Anaya.

El cinema català, després dels nou Goya de Pa negre l'any passat, havia concentrat pràcticament totes les seves opcions en Eva, de Kike Maíllo, que, tot i no aspirar ni a millor pel·lícula ni direcció, arribava a Madrid com a tercera producció més nominada (12 categories), superada només en candidatures per La piel que habito i No habrá paz para los malvados. Se'n va emportar, finalment, tres. El més prematur de la nit, de fet, ja va anar a parar a la cinta catalana. Lluís Homar, en la seva primera nominació als premis del cinema espanyol, es va endur, emocionat, l'estatueta a millor actor de repartiment pel seu paper de majordom robòtic. Eva va guanyar després els premis a millors efectes especials i a millor director novell. Maíllo, exultant i il·lusionat, va dir que les dotze nominacions del seu film eren una “barbaritat” i va demanar un aplaudiment tant per a Clàudia Vega, la nena d'Eva, “sense la qual avui no seria aquí”, com per a l'Escola Superior de Cinema de Catalunya. Eva, ambiciosa pel·lícula de ciència-ficció cibernètica, arribava a Madrid després de guanyar cinc premis en l'última edició dels Gaudí, inclòs el de millor pel·lícula en llengua catalana.

També va triomfar la coproducció catalana Arrugues, un corprenedor film d'animació sobre l'Alzheimer –recentment honorada entres les cinc millors pel·lícules del 2011 segons The Guardian–, que va guanyar el Goya al millor film d'animació i va derrotar tot un Almodóvar, tot un Zambrano i tota una Bollaín en la categoria de millor guió adaptat, trencant així la malaurada tendència que porta aquesta mena de films a competir estrictament en la categoria d'animació. Isabel Coixet, per la seva part, va veure com el seu film sobre el jutge Garzón s'enduia el Goya a millor documental.

Almodóvar, doncs, que a la catifa vermella assegurava que, a les seves prestatgeries, Oscar i Goya es porten “divinament”, va veure com el thriller No habrá paz para los malvados passava per sobre de la seva La piel que habito, que a banda del d'Anaya va veure com es premiava l'actor revelació (el terrassenc Jan Cornet) , la música (Alberto Iglesias, que el cap de setmana vinent opta a un Oscar per El topo), i el millor maquillatge. El film d'Urbizu també va veure com se li reconeixia el guió original, el muntatge i so.