La gala dels premis Goya va començar al més pur estil de Hollywood amb un número musical, liderat per Eva Hache, debutant com a mestra de cerimònies i més glamurosa que mai, assegurant que no era la persona adequada per presentar la gala. Acostant-se al pati de butaques, Hache va fer cantar fins i tot Banderas, Juanjo Artero i fins i tot Almodóvar, amb els ulls amagats darrere unes ulleres negres, que devia recordar les seves primeres experiències com a cantant als anys vuitanta amb Fabio McNamara. Àgil, irònica amb la mateixa cerimònia, Hache va superar amb nota el seu debut als Goya amb alguns moments hilarants com els dels tuits falsos. Però la cerimònia va avançar, com sol ser habitual, amb un ritme massa lent.
Alguna de les pauses a l'entrega de premis tampoc van contribuir gaire a donar bon ritme a la cerimònia, com el rap amb més aviat poca gràcia que es van marcar Langui, Javier Gutiérrez, Juan Diego, Antonio Resines i Tito Valverde. Santiago Segura va protagonitzar, en canvi, un dels moments més divertits de la nit amb un monòleg sobre els actors nominats.
La crisi i els canvis tecnològics que viuen el cinema i l'audiovisual espanyol va marcar un discurs presidencial a tres bandes, del trio director de l'Acadèmia: el president, Enrique González Macho, i les vicepresidentes Judith Colell i Marta Etura. I com calia esperar, no van faltar les mencions a internet: “Desgraciadament, internet encara no forma part de l'activitat econòmica del cinema, per tant de moment hem de continuar defensant l'obra cinematogràfica tal com l'hem conegut fins ara. Ens cal prudència”, va assegurar González Macho.
No van faltar altres reivindicacions de caire més polític com la que va fer la directora Isabel Coixet quan va recollir el seu premi al millor documental en favor del jutge Baltasar Garzón.
Emoció i humilitat
Silvia Abascal va rebre una de les ovacions més emocionades de la nit, ja que reapareixia després de recuperar-se d'un vessament cerebral. Alberto Iglesias, en el seu discurs en rebre el premi a la millor música per La piel que habito, va demostrar com es pot ser un triomfador brillant i humil a la vegada.
Entre els assistents a la cerimònia hi havia el nou ministre de Cultura espanyol, José Ignacio Wert, i el conseller de Cultura, Feran Mascarell, que segur que s'ho devia passar una mica millor que a la cerimònia dels premis Gaudí.
A les butaques, enmig del glamur dels vestits d'alta costura (amb una gran preponderància del vermell), no van faltar les cares de decepció, sobretot d'Antonio Banderas i Pedro Almodóvar, quan van comprovar que no havien guanyat uns Goya que semblaven cantats. Va ser una maledicció que Melanie Griffith fes broma en castellà a la catifa vermella dient que Banderas no estava gaire bé a La piel que habito?
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.