Després dels dos primers discos recopilatoris, editats el 11 de setembre i el 7 de novembre de 2010, amb la participació d'una trentena de grups, el Col·lectiu de músics de la Catalunya Nord acaba d'editar el seu tercer disc amb disset grups nous. Ja una vintena de grups suplementaris estan preparant un quart disc pel mes de maig. Després està previst de treure un Best Of del Col·lectiu Joan Pau Giné amb la revista Enderrock del setembre 2012. El projecte està creixent molt més que s'esperava. Ara ja no es tracta de saber qui fa part del Col·lectiu, sinó quin grup de Catalunya Nord encara no té una cançó en català en el seu repertori.

Aquest nou disc és una homenatge a en Jordi Barre, l'avi de la Nova Cançó, que ens va deixar fa un any. La primera cançó del disc és un duo d'en Jordi amb en Cali, cantant rock del Rosselló, molt famós a tot l'estat francès d'ença deu anys amb la discogràfica EMI. Altres grups fan versions de cançons d'en Jordi: La Berne amb una versió rumba de Canta Perpinyà; les veus dolces de la Stéphanie Lignon i d'en Pascal Bizern ens transporten amb Crec i Tan com me quedarà; Llamp te Frigui dona un toc rock a la cançó de la USAP Els hi fotrem; Norha ens proposa una fusió amb tenores per Torna venir Vicens; els molts populars Al Chemist van interpretar Parlem català; Davy Kilembé canta Soc de Perpinyà també de Jordi Barre. Fa dos anys, molts d'aquests grups havien participat al 90 anys de Jordi Barre on havien pogut interpretar aquestes cançons, com un relleu passat a les noves generacions de cantants de la Catalunya Nord.

Benquebufa amb Bages i Xavier Panades amb El cuc mostren l'interès dels músics del Col·lectiu de continuar a treballar amb els textos d'en Joan Pau Giné, en aquest cas amb estils rock. Julio Leone, el músic més jove del Col·lectiu amb 18 anys, va escriure i musicar Venim del nord, venim del sud. Un altre músic va gosar escriure les seves pròpies cançons en català quan era la seva primera experiència artística en aquesta llengua. D'aquesta manera, el cantautor de les Fenolledes, Olive Deus, va posar tot el seu sentit de l'humor en Ah què és bonic i Quan ve l'estiu com si havia mamat el català tota la vida. L'Anne-Errel i en Ludho, parella en la vida i en el grup Summertime, van interpretar Mireu el nostre mar de Ferra Savall. Chris the Cat ens fa Al Vent d'en Raimon amb la seva harmònica. Kanélé, grup de gitanos del Vernet, barri al Nord de Perpinyà, van interpretar M'en vaig a peu d'en Joan Manuel Serrat i ja estan pensant fer versions rumberes de Joan Pau Giné. Eskalivad'Boys (rock) i Disada (reggae) van fer dos traduccions del francès al català. Ai mentides és una de les cançons més reivindicatives del primer disc del grup Joan Ortiz, editat a Barcelona a finals de 2011. Han arribat és del Rumberos Catalans que tornen a fer actuacions amb una barreja entre fills i patriarques d'aquest grup històric de Sant Jaume. Nathalie Cadet, professora a Perpinyà vinguda de molt més enllà de Salses, canta L'àguila negra, una traducció de la francesa Barbara, que ja havia cantat la Maria del Mar Bonet. L'enllaç del Col·lectiu amb el sud del Mediterrani és sempre present, aquesta vegada amb el contaire marroquí Abdou Belfquih que va escriure i recitar Quartets per al rei dels reis. Es un text en àrab sobre la revolta a Líbia, traduït al català pel poeta rossellonès Jep Gouzy.

L'objectiu del Col·lectiu i del centenar de músics que en formen part és donar a conèixer aquest vertader moviment cultural i artístic que vol portar la seva pedra a la creació musical en català arreu dels Països Catalans i promoure el català a la Catalunya Nord. El somni de tots serià veure el Col·lectiu presentat en un gran concert de qualitat al Palau de la Música a Barcelona. Per això necessiten crear complicitats amb les persones, entitats, mitjans de comunicacions i organitzacions polítiques compromeses que volen ajudar la Catalunya Nord a ser més catalana i menys afrancesada.