Antònia Font és un cas inèdit en la història musical del país. El grup mallorquí, amb una filosofia fundacional pròxima als grups de revetlla, ha evolucionat fins a esdevenir un referent del pop nacional, venerat tant per la crítica com per un públic fidel.

La banda del guitarrista i compositor Joan Miquel Oliver aterrava ahir a L'Auditori de Barcelona en el marc del Festival del Mil·lenni per presentar Lamparetes, el seu darrer treball. A priori, un bolo més de la gira. Amb la sala Pau Casals plena com un ou, però, la formació illenca no podia limitar-se a fer un concert per sortir del pas. I no ho va fer.

Antònia Font van subvertir el guió habitual dels seus recitals per presentar un repertori on s'alternaven peces de Lamparetes, com Clint Eastwood, Calgary 88 i Coses modernes, amb un recull de temes de tota la seva trajectòria, com Alpinistes samurais, Vitamina sol, la corejadíssima Alegria i la frenètica Wah Yeah!. Els mallorquins no tenen un directe especialment lluït, però hi ha una matèria en què excel·leixen: fer cançons. I L'Auditori ho va tornar a constatar.

La sorpresa de la nit va arribar a la tanda de bisos, amb la visita inesperada de Quimi Portet, estripant amb la guitarra en un Astronauta rimador gairebé metàl·lic. Oliver i Portet junts a l'escenari formen una conjunció galàctica cara de veure. Per arrodonir-ho, Antònia Font ha anunciat que està enregistrant un nou disc. Les lamparetes no s'apaguen, sinó que llueixen intenses com sempre.