Les Drassanes de Barcelona, seu del Museu Marítim, es consideren un dels edificis del gòtic civil més importants del món. Però la història, malgrat que sembli permanent, canvia més del que ens pensem, i les noves excavacions arqueològiques realitzades al subsòl de l'edifici han tret a la llum un sorprenent canvi de datació.

Segons els nous descobriments, les Drassanes són gòtiques, sí, però seria més pertinent dir que van ser construïdes en estil gòtic, ja que l'estructura que veiem avui dia es va construir a finals del segle XVI, a sobre de les antigues drassanes del segle XIII, que en part van ser enderrocades.

L'edifici, doncs, no és, en la seva major part, medieval. Malgrat que queden vestigis de l'estructura antiga, la reconstrucció que es va fer el segle XVI, que va suposar també un desplaçament cap a l'interior respecte al mar, va ser molt més profunda del que es pensava fins ara. El nou edifici va ampliar-se amb naus més amples i altes, que permetien construir vaixells més grans d'acord amb l'evolució de la navegació. El fet que els pilars de les estructures medievals no coincideixin amb els pilars actuals ha donat la clau als arqueòlegs sobre l'important canvi de datació.

La troballa no només té valor arqueològic i artístic, sinó també històric, perquè posa de manifest que durant el regnat de Felip II, en ple apogeu de l'imperi espanyol, Barcelona era un bastió molt important en l'estratègia de la política exterior i militar.

Segons el director del Museu Marítim, Roger Marcet, que les Drassanes ja no siguin medievals “no devalua la importància de l'edifici sinó que l'enriqueix” amb nous descobriments sobre una construcció que va fer de drassana fins que al segle XVIII va esdevenir una manufactura d'artilleria fins al 1935.

Però les excavacions, que s'han fet amb motiu de les obres de remodelació del museu, han donat més fruits. Al subsòl de les Drassanes, i en alguna part a només gairebé dos pams del terra, s'ha trobat una necròpoli romana (entre els segles I i VI), fins ara no documentada, amb 36 enterraments i onze urnes de ceràmica i vidre molt ben conservades. Tenint en compte que els romans enterraven els seus morts a la vora de les vies, la necròpoli de les Drassanes demostra l'existència de la via marítima que connectava Montjuïc amb Bàrcino. La via aniria paral·lela al mar i seria una de les entrades a la ciutat, que en aquella època estava allunyada de l'actual ubicació de les Drassanes.

En la futura visita a la col·lecció permanent del museu, que està previst que es reobri la primavera del 2014, el públic veurà in situ les restes del mausoleu.

Les obres de remodelació acabaran a final d'any, però després s'haurà de fer la museografia. Les obres costaran 17 milions d'euros, 700.000 euros dels quals s'han destinat a les excavacions.

El cost va a càrrec de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament i el Ministeri de Foment.