La Banyoles de sota l'asfalt

Un pelegrí del camí de Sant Jaume va morir a Banyoles i el van inhumar a la vora del monestir, on probablement s'havia allotjat. El que queda del seu esquelet –i la característica petxina que ha permès saber una mica més d'aquella persona– forma part de les primeres troballes de les excavacions que aquests dies s'estan fent a la plaça del Monestir, arran d'unes obres al carrer Nou. Fins ahir al migdia s'havien comptabilitzat una vintena d'enterraments, alguns en fossa i d'altres, tapats amb lloses. Com que de moment no han aparegut altres materials, es fa difícil establir de quina època són. A tall orientatiu: el monestir va estar obert entre els segles IX i XVIII. “Per concretar caldrà esperar un examen més a fons”, deia ahir una prudent Almudena García, l'arqueòloga de l'empresa Arqueolític que dirigeix els treballs. Tres arqueòlegs més i dos treballadors de la brigada municipal completen l'equip.

Les restes s'han trobat a poca fondària, només a uns centímetres del nivell del carrer, cosa que pot sorprendre el neòfit. “En aquesta zona abunda la roca de travertí, que és molt dura, i excavaven fins on els era possible”, aclareix García.

En la trinxera en forma de L que han obert, els arqueòlegs hi han desenterrat també un tram del fossat que, juntament amb una muralla, havia rodejat el monestir. Ni això ni els enterraments han suposat cap sorpresa, atès que el mur defensiu ja estava documentat (l'any passat en va excavar un altre fragment, però a la banda de llevant) i el fet d'inhumar els difunts a tocar dels temples era la pràctica habitual abans que es creessin els cementiris municipals.