“Lluitarem per canviar la imatge de Tàpies”

En l'aspecte estructural, no afecta gens. El meu nomenament responia al fet que els estatuts de la fundació preveuen des dels seus inicis que el 2012 és l'últim any que la família Tàpies fa una aportació econòmica a la institució. Per tant, hi havia d'haver també un retorn simbòlic de la presidència a la societat civil. Que s'hagi triat un persona del meu perfil, un professor universitari, també diu molt sobre els objectius que es persegueixen. Estem acostumats que els presidents de museus i fundacions siguin empresaris, financers o expolítics. S'ha apostat, doncs, per un model de creixement de la Tàpies basat més en el coneixement que no pas en la recerca de diners.

Per descomptat. Ens planteja nous reptes. Hem de saber aprofitar aquest element conjuntural, la immensa repercussió que ha tingut la mort de Tàpies, no només aquí, sinó també en l'àmbit internacional. L'interès per Tàpies ha augmentat un 300%. Rebem cada dia demandes d'obra de museus i centres d'art d'arreu.

Sí, s'ha produït un canvi de xip. Ho vam poder comprovar durant els dos dies de portes obertes de la fundació. Molta gent que va venir no havia vist mai en directe una obra de Tàpies... I és indefugible que tant l'artista com la fundació encara eren motiu d'una certa burla. Ara hem d'aprofitar per invertir aquest procés. Encara hi ha el perill de la caricatura, de l'acudit i de la banalització. Lluitarem per canviar aquesta imatge. Per dir-ho clarament, el primer que hem de fer és lluitar contra la imatge del Tàpies que es dóna al Polònia. La realitat és que qualsevol art que trenca amb la figuració no és prou valorat. Ja no parlem d'art contemporani, sinó d'art modern!

Gairebé no ha calgut, perquè ha coincidit que estem preparant dues grans exposicions de Tàpies. La del maig, comissariada per Laurence Rassel, directora d'activitats de la fundació, i en Miquel Tàpies, donarà una nova lectura del pintor a través d'obres dels últims quinze anys sobre el tema del cos. Segurament al voltant d'aquesta mostra tindrà lloc el gran homenatge institucional a la fundació. El 2013 arribarà una mostra molt important que es feia per commemorar els 90 anys de l'artista. Serà la primera exposició que comissaria Vicent Todolí des que va deixar la Tate Modern i la primera que comissaria de Tàpies. La gran aportació és que mostrarà obres de la col·lecció de l'artista, gairebé inèdites. La mostra itinerarà a Mèxic DF, Buenos Aires i São Paulo, on no hi ha hagut grans exposicions monogràfiques de Tàpies.

La fundació ha de reforçar la seva vocació pública i reinventar la seva vinculació en el mapa de l'art contemporani. Fins ara la fundació ha jugat un paper bàsicament barceloní, però no pot ser que l'única itinerància d'una exposició de Tàpies per Catalunya hagi estat una mostra de gravats, dins del circuit que organitza la Diputació de Barcelona. Caldrà, doncs, buscar noves complicitats. En aquesta nova etapa hem tingut trobades amb el MNAC abans que amb ningú. El seu director, Pepe Serra, té clar que no perdrà ni un segon a comprar obres de Tàpies, i nosaltres estem decidits a col·laborar-hi. Un altre exemple és la sinergia entre la fundació, el Mercat de les Flors i el Macba amb l'exposició que tenim ara de Xavier Le Roy. Es demostra que si som més eficients, tothom hi surt guanyant.

Estic convençut que quan el públic creix qualitativament, l'efecte gairebé immediat és l'ascens numèric. Aquesta és la nostra estratègia. Estem totalment en contra de l'efecte Torrente, és a dir, que el nombre d'espectadors es dispari perquè decidim rebaixar qualitat.

Tenim garantides les aportacions públiques (Generalitat, Ajuntament i Ministeri de Cultura), però està tot per fer pel que fa al mecenatge privat. Estem treballant en un pla de patrocini amb empreses i particulars. També hem de refer la xarxa dels Amics de la Fundació, oferint contrapartides interessants, que s'hi pugui participar amb quotes des dels 30 als 3.000 euros anuals.

En part sí, però en la nostra societat ja no podem competir industrialment. És la producció de coneixements el que ha de caracteritzar una societat avançada. Tothom hauria d'entendre que un euro dedicat a cultura no és un despesa, és una inversió.