¡Això podíem fer!

¡Això podíem fer! és una exclamació de sentit denegatori que s'usa per a posar de manifest que no estem disposats a fer una cosa determinada.

Podem dir, per exemple:

—“Hem de vendre les accions i posar els diners en la llibreta.

—“¡Això podíem fer! ¿Estàs tocat del perol o què?”

S'empra molt sovint per a fer veure que no volem acceptar quelcom que ens volen donar com a compensació per alguna cosa que hem fet i per la qual considerem que no hem de rebre cap compensació, perquè l'hem feta de grat. I així, podem dir:

—“T'he de pagar la mantinença pels dies que has tingut el xicon a casa.

—“¡Això podíem fer! A mi no m'has de pagar res. Per a mi ha sigut una satisfacció massa gran tindre la companyia del teu xicon. Pot vindre sempre que vullga i espere que ho faça.”

L'escriptor i gramàtic Enric Valor i Vives empra aquesta expressió en la seua obra literària.

En la rondalla El xiquet que va nàixer de peus escriu:

—“Us heu mort, vós?

—“No... Això podíem fer! —va saltar el jove tot rient.”

En la novel·la L'ambició d'Aleix podem llegir:

—“Havia d'haver-li portat el para-sol, senyoret Aleix —li anava dient en un to campal, brusc, sense mica d'adulació—-. ¿Vol que torne a casa i li'l porte? Perquè vosté no està posat a açò.

—“No cal, no. Això podíem fer!”

En la novel·la Enllà de l'horitzó, tercera del cicle de Cassana, escriu:

—“Pel compte que em té, la meua filla i promesa seua, està segura, i vosté, mentre que estiga ací, igual. Això podíem fer! Si Jeroni té escopeta, jo també: ell una i jo quatre...”

I en la mateixa novel·la, una mica més avant:

—“No gràcies; això podíem fer! Hem sopat a Alcoi.”

En rigor, l'expressió no hauria de ser ¡això podíem fer! sinó ¡això podríem fer!, és a dir, el temps verbal hauria de ser el condicional simple i no el pretèrit imperfet perquè no ens referim a quelcom que ja ha passat sinó a un fet, una acció, etc., que només es farien realitat en determinades circumstàncies.

Enric Valor també empra aquesta variant culta en la seua obra literària.

En la rondalla Els guants de la felicitat escriu:

—“L'endemà Brunilda li volgué pagar l'hostatge esplèndidament, però aquella no acceptà res.

—“Això podríem fer! —opinà—. S'ha de cobrar una cosa així: socórrer una jove de bona casa en una nit de trons? A més que, pel que siga, ara sou tan pobre com jo.”

I en la rondalla Abella escriu:

—“Quina promesa ni quina banya de caragol! —escridassà Roseta—. ¡Això podríem fer, donar-li la nostra filla, com si ens l'haguérem trobada darrere la porta!”

El fragment de la rondalla Els guants de la felicitat podem trobar-lo en el volum 1r d'Obra literària completa d'Enric Valor (Editorial Gorg, València, 1975, pàg. 142) i en el volum 2n de Rondalles valencianes d'Enric Valor (Edicions del Bullent, Picanya, 1993, pàg. 188).

El fragment de la rondalla Abella podem trobar-lo en el volum 2n d'Obra literària completa d'Enric Valor (Editorial Gorg, València, 1975, pàg. 106) i en el volum 5é de Rondalles valencianes d'Enric Valor (Edicions del Bullent, Picanya, 1993, pàg. 102).

Com és sabut, Enric Valor revisava i corregia personalment les seues obres i ho feia més d'una volta. No podem pensar, per tant, que en aquests fragments aparega el verb en condicional per error o com a conseqüència de la intervenció d'un corrector que ho ha canviat posteriorment. Així doncs, com veiem, Enric Valor va escriure diverses voltes la forma popular de l'exclamació que estudiem, però també va escriure en algunes ocasions la variant més culta, amb el verb en condicional simple.

L'exclamació ¡això podíem fer! la conec del parlar d'Alcoi, el valencià que jo he rebut dels meus pares, de la meua família i dels meus conciutadans per tradició oral. L'he sentida a Alcoi moltíssimes voltes al llarg de la meua vida. Però l'exclamació en qüestió no és només pròpia del valencià nord-meridional, té (o ha tingut) una extensió molt més gran. En els sainets d'Eduard Escalante i Mateu, per exemple, la trobem diverses vegades. Això significa que en el parlar de la ciutat de València era d'ús habitual en el segle XIX.

Actualment, l'exclamació ¡això podíem fer! s'usa cada volta més poc, però en canvi es diuen cada volta més altres exclamacions equivalents com ara: ¡això faltava!, ¡això sí que no!, ¡de cap de manera!, ¡ni pensar-ho! Totes aquestes expressions són correctes en valencià, però són idèntiques a les expressions equivalents que habitualment s'usen en castellà.

¡Això podíem fer! és una exclamació que ha creat l'enginy del nostre poble, una exclamació valenciana que dóna força i personalitat a la nostra llengua. No la deixem morir.