La Gata Borda

Vet aquí una gata que miola i que també borda; és a dir, una companyia de teatre tan versàtil que ara gosa fer teatre de carrer, adés teatre d'escenari, divertidíssima comèdia de l'art de collita pròpia amb l'espectacle M'agraden les fruites tropicals (o l'estrany cas de Maria de Trastàmara) o un ball parlat i satíric, Dames i vells, que cada festa major de Sant Pere esgarrapa i mossega de valent. Vet aquí, doncs, La Gata Borda, un grup de joves apassionats pel teatre, nascut el 2008 procedent de l'Escola de Teatre del Centre de Lectura, que cada dissabte assaja a la Sala Santa Llúcia i hi estrena unes quantes obres cada any. L'última de les quals, un duríssim text de George Tabori, Ma mare coratge, amb una digníssima posada en escena i un excel·lent treball d'actors i de direcció, a cura d'Ester Cort.

M'hauria sabut tant de greu que un inesperat correu electrònic no m'hagués informat de les dues úniques representacions. Com és que en el programa conjunt dels teatres Bartrina i Fortuny no hi eren anunciades i que tampoc no hi sigui la rica oferta d'altres sales de la capital teatral del sud de Catalunya: la Sala Santa Llúcia, el Bravíum Teatre i d'altres?

Que Santa Llúcia ens conservi molts anys La Gata Borda, i que il·lumini les nostres autoritats culturals perquè tinguin més en compte el planter de casa, que bé s'ho val!