Formigueig fort
Es recupera ‘Bibi i Tobi', de M.À. Sayrach, sèrie emblemàtica de les revistes ‘L'Infantil' i ‘Tretzevents'
Bibi i Tobi viuen la guerra, però darrere d'un aire de candidesa amaguen un discurs de pau
Si els barrufets han deixat una empremta d'un gran abast popular, les històries, aparegudes en L'Infantil –després Tretzevents–, de les formigues Bibi i Tobi produeixen un enorme sentiment entranyable per als que les van llegir de menuts. L'obra de Miquel Àngel Sayrach –fill de l'arquitecte modernista Manuel Sayrach– conserva en aquesta reedició de La gran guerra un regust de nostàlgia, però que no engoleix un cert toc de valors de sempre: l'oprimit que lluita contra l'opressor. Aquesta és la trama del còmic de Bibi i Tobi, que pertanyen a l'exèrcit de les formigues i s'han d'enfrontar a l'imperialisme de les vespes. L'obra, la primera de les històries de la sèrie, ha estat publicada per l'editorial Base.
En la línia de les dobles lectures que es podien fer durant el franquisme, aquesta historieta llança un missatge pacifista molt en el to que volia donar l'editora de L'Infantil, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
A més de La gran guerra, l'editorial Base ha tret Missió 1.X.2., en què les treballadores formigues s'han d'enfrontar a les mosques, en un relat que beu de les pel·lícules sobre la guerra freda i l'espionatge, que van ser moda als anys seixanta i setanta.
En aquest àlbum, Bibi i Tobi han de resoldre el segrest d'un gran científic de les formigues.
La història de L'Infantil com a publicació per a la mainada comença l'any 1951 a l'empara del Bisbat de Solsona, però és l'any 1963 que es reinventa com una publicació moderna. L'any 1968 va ser Publicacions de l'Abadia de Montserrat la que es va fer càrrec de l'edició i el 1973 va adoptar el nom de Tretzevents.
Durant molts anys L'Infantil va ser dirigida per Miquel Àngel Sayrach i el seu germà, Manuel. Per la revista van passar noms com ara Ivà, Jaume Perich i Josep Coll. Amb la capçalera de Tretzevents va viure una etapa que va durar des del 1995 fins a la seva desaparició l'any passat, amb la direcció de Montserrat Ginesta, i que va incorporar dibuixants de gran qualitat amb perspectives trencadores i molt contemporànies com ara Àlex Fito, Francesc Infante, Miguel Gallardo i Daniel Boada.
