El fotògraf del carrer
L'Ajuntament de Girona i Rigau Editors publiquen el volum 8 de la col·lecció Girona Fotògrafs, dedicat a Martí Massafont, gran cronista d'una època
“Foto, foto!” Molts anys abans que es popularitzés la càmera fotogràfica i ja no diguem la de format digital, era molt habitual sentir aquest crit en llocs concrets i estratègics dels àmbits urbans. I Girona no en va ser cap excepció. Martí Massafont Costals (Barcelona, 1918) era un de tants d'aquests fotògrafs de carrer que reclamaven l'atenció dels vianants que deambulaven per espais com ara el pont de Pedra, la rambla de la Llibertat, la Devesa, el pont de la Palla o la plaça de Sant Agustí per gaudir del temps lliure que solien disfrutar els diumenges i dies assenyalats. És així com molts gironins i gironines tenen congelat un instant de les seves vides amb la marca del segell d'aquest fotògraf prolífic que, sense gairebé voler-ho, s'ha convertit amb el temps i el conjunt de la seva obra en un cronista social d'una època i, gràcies a un estil propi ben característic, ha transcendit altres fotògrafs amateurs contemporanis.
És tant que, després d'adquirir el seu fons, l'Ajuntament de Girona, a través del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions, acaba de publicar Martí Massafont, el vuitè volum de l'acurada col·lecció Girona Fotògrafs (Rigau Editors) dedicat a la seva figura. El llibre inclou textos de Pep Parer, fotògraf especialitzat en fotografia antiga i col·laborador de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, i de Fina Navarrete, tècnica col·laboradora del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de l'Ajuntament de Girona. A més d'aquesta publicació, el consistori ha presentat dues novetats editorials més per a aquest Sant Jordi: Estampes de Girona, de Joaquim Pla i Dalmau, i Bombes sobre Girona, de Jaume Prat i Jordi Pericot.
El Massafont ‘creador'
De la seva biografia destaca que Massafont no obté el carnet de fotògraf professional fins als 29 anys i s'estrena com a fotògraf de carrer en plena postguerra. Però malgrat que practica una fotografia que, per a ell, és de supervivència –un complement dels seus ingressos com a dependent en una ferreteria–, com destaca Pep Parer, “amb el pas del temps i amb el domini de la tècnica va depurant aquesta dependència i dota algunes imatges d'un estil més personal”. És així com entre les fotos de “feina” apareixen tímidament punts de vista nous que delaten el Massafont creador, per a qui el protagonisme és de la ciutat, del paisatge o d'una acció. “L'obligació es relaxa i li permet mirar per ell mateix”, assenyala Pep Parer.
S'ha de tenir en compte que, a banda del seu innat vessant de reporter, Massafont va saber aprofitar els seus contactes (amb els sectors eclesiàstic, militar i mèdic locals) per testimoniar esdeveniments socials als quals altres fotògrafs no van poder accedir. Destaquen així també les seves fotos de diferents processons, balls de gala o cerimònies religioses, així com fotografies mèdiques amb finalitats científiques que va fer a l'hospital Santa Caterina.