Després del Japó, la Xina
El país asiàtic és el convidat del Saló del Còmic de Barcelona, que la setmana que ve arriba a la seva 30a edició amb un ambiciós programa d'activitats
Si fa uns quants lustres el còmic japonès era pràcticament desconegut entre nosaltres i ara gaudeix fins i tot d'un certamen propi –el Saló del Manga–, qui sap si d'aquí a uns anys no passarà el mateix amb la historieta xinesa?
En qualsevol cas, el Saló del Còmic de Barcelona –que se celebra la setmana que ve, del 3 al 6 de maig– fa un primer pas per donar a conèixer la narrativa dibuixada del gegant asiàtic, molt poc divulgada entre nosaltres tot i tractar-se d'una potent indústria cultural que en els darrers trenta anys ha comptat amb un decidit suport del govern del seu país, i la Xina és aquest any el país convidat.
Segons el director del Saló, Carles Santamaria, el de la Xina “és un mercat en expansió molt receptiu a la producció estrangera. La nostra intenció és constituir un punt de trobada entre aquest mercat i el nostre, que tots dos s'obrin mútuament. Assistirà una delegació d'alt nivell i hi haurà una gran exposició en què es podrà veure l'evolució del còmic xinès”. Entre els convidats hi haurà quatre destacats historietistes xinesos, Chen Weidong, Benjamin Zhang Bin, Lotulist i Andy Chen.
Robots i cultura popular
El Saló arriba al seu 30è aniversari amb un nodrit i ambiciós programa d'actes i exposicions. Un dels plats forts serà l'exposició Robots en la seva tinta, que mostrarà com el còmic i altres àmbits de la cultura popular han reflectit la robòtica. Per a aquesta exposició, que vol combinar la divulgació amb els aspectes més lúdics –i en què hi haurà activitats paral·leles com ara una sessió especial de Phenomena–, el Saló ha tingut la col·laboració i l'assessorament de la Universitat Politècnica de Catalunya.
També es dedicaran altres mostres al personatge de la Marvel Spiderman, que celebra el seu 50è aniversari; al rellançament dels superherois de l'editorial DC Comics, responsable de Superman i Batman; al clàssic de Winsor McCay Little Nemo, l'exhibició d'originals més gran que mai s'ha fet; al recentment desaparegut Moebius; als cinquanta anys de l'emblemàtica revista infantil catalana Cavall Fort; a l'obra de Luis i Rómulo Royo Malefic Time; als autors sorgits de l'Escola Joso que estan treballant per França; i, com sempre, als guardonats de l'any passat: Jordi Longarón, Paco Roca, Juanjo Guarnido, David Sánchez i el fanzine Marcianito.
El Saló d'aquest any també reforça la presència de la música en directe, amb els concerts dels grups Lax'n'Busto, Teràpia de Shock –coneguts per Que boig el món, tema de la sèrie de TV3 Polseres vermelles–, Avalanch i Los Coronas.
Pel que fa als convidats estrangers, el Saló posa alt el llistó amb la presència d'autors com ara Craig Thompson (Blankets, Habibi), David Lloyd (dibuixant de V de Vendetta i, per tant, creador del disseny de la màscara que fa servir el col·lectiu Anonymous), Enrique Breccia, Gô Nagai (creador de Mazinger Z), Joost Swarte, Milo Manara, Tanino Liberatore i Gilbert Shelton, entre d'altres.
Carles Santamaria assegura: “Tot i la crisi hem aconseguit mantenir el mateix pressupost que l'any passat. L'ajut públic que rebem se situa a l'entorn del 12%, i preveient les retallades en el sector hem buscat una major presència d'expositors.”
En aquest sentit, el Saló també desafia la crisi amb uns premis que són els més ben dotats de la seva història. El gran premi del Saló i el premi a la millor obra d'autor espanyol compten amb 10.000 euros, mentre que el premi al millor fanzine consisteix en 1.500 euros; i, gràcies al patrocini de la Fundació Divina Pastora, el premi a l'autor revelació es manté amb una dotació de 3.000 euros. Un total de 24.500 euros que suposa un increment del 20% respecte a l'any passat, i que el Saló ha aconseguit amb els seus propis recursos.
Fer realitat el país dels somnis
Jaume VidalFa temps que volta per la conselleria de Cultura la idea de crear una nova marca d'identitat per vendre Barcelona i Catalunya a l'exterior i, de passada, optimitzar recursos. Es tractaria de fer del món de la fantasia visual (còmic, il·lustració, videojoc, dibuix animat) un tret identificador de la creativitat catalana. Per fer-ho, només caldria unir en xarxa esdeveniments que ja funcionen en aquest àmbit: el Saló del Còmic, pel que fa a la historieta; el GameLap, dedicat al videojoc; el festival de Sitges, especialitzat en cinema fantàstic i l'Animac, de Lleida, certamen de pel·lícules d'animació. Aquests esdeveniments tindrien una connexió amb el Museu del Còmic de Badalona que ara es troba en un moment d'aturada fins que es redefineixi el seu ús, que passaria a ser “un centre de creació” de tots aquests àmbits de la imatge, tal com va dir ahir el director Saló del Còmic, Carles Santamaria. De moment, la col·laboració del GameLab ja ha començat a concretar-se. Però encara falta molt perquè aquesta articulació sigui efectiva. I sobretot perquè el futur Museu del Còmic (o com acabi dient-se) fixi els seus objectius i comencin les obres d'adequació als objectius. Si no, podem imaginar ser la capital dels somnis, però acabar sent el país del no res.