“Un actor es juga la carrera en cada paper”

Astrid Bergès-Frisbey en una escena d' ‘El sexe dels àngels', en què forma un triangle amorós amb Llorenç González i Álvaro Cervantes ALTA FILMS.

M'han proposat dos papers de sirena.
Un film tan important obre portes, però també en tanca

Parella de Juan José Ballesta a Bruc, la llegenda, i sirena a Piratas del Caribe. En mareas misteriosas, Astrid Bergès-Frisbey (Barcelona, 1986) torna als cinemes demà amb El sexe dels àngels, producció catalana dirigida pel gallec Xavier Valverde que ha rebut dos premis al recent Festival de Màlaga: millor actor (Álvaro Cervantes) i fotografia. De mare franco-americana, viu actualment a París, i treballa al cinema en català, castellà, francès i anglès.

La pel·lícula és un retrat d'una generació que no ho té fàcil per trobar feina...

Sí, la majoria de joves d'aquesta pel·lícula són estudiants. El que m'agrada és que es lleven cada dia per fer una cosa en la qual creuen i lluiten amb il·lusió per tirar-la endavant. És un retrat dels joves d'avui dia, que entren al món laboral cada cop més tard.

També reflecteix un canvi de model en les relacions de parella?

Sempre hi ha hagut molts tipus de parella. Més que parlar d'un tipus de relació, la pel·lícula parla d'una parella que busca el seu propi model, i de ser més respectuosos amb si mateixos i amb l'altre. Em sembla molt madur i molt maco.

I difícil, també. Si dos és difícil, amb un tercer entremig...

La pel·lícula defensa que cada persona es pari un segon i pensi què és el que li correspon realment, més enllà del context de l'educació que has rebut, de la societat que t'envolta, dels tabús... Potser amb la gent més gran, que tenen fills, hipoteques... tot seria més dramàtic. Amb gent jove, sembla més fàcil deixar córrer la relació quan sorgeixen complicacions. El que em sembla maco d'aquesta història és la força que troben per lluitar per salvar la relació. Són parella des dels 15 anys, i potser el que tenen pactat, al cap del temps ja no serveix. Aquest és el missatge de la pel·lícula: si la gent es queda parada en la idea de parella original, es converteix en passiva, i una parella ha de ser activa.

Passa tel temps i l'amor continua tenint un lloc central, en aquest film i en els drames romàntics de fa 60 o 70 anys.

L'amor obsessiona molts directors en totes les èpoques, i crec que n'obsessionarà molt més en el futur. És un dels grans temes del cinema i de la humanitat. La pel·lícula parla d'amor i d'amistat. El Xavier Villaverde deia una frase molt bonica: ‘Les amistats són les històries d'amor més boniques. Són molt llargues, i enfadar-te amb un amic pot ser pitjor que amb la parella'.

El seu personatge intenta distanciar-se dels pares?

La manera que té d'actuar Carla és una reacció a la manera de ser dels seus pares, no vol ser mai una persona que deixa que li menteixin, o que es menteixi a ella mateixa. Prefereix assumir canvis en la seva relació que no pas mentides. Sovint s'actua com a reacció a una situació que no ens agrada. Fins i tot en política es canvia de govern no pas perquè la gent es torni més de dretes o d'esquerres, sinó pel disgust amb el govern anterior. Això es pot aplicar a nivell polític, social, en les relacions, a la feina...

Com ha afectat la seva carrera el fet d'interpretar la sirena de Piratas del Caribe 4?

No he canviat d'agent, treballo amb la mateixa gent. M'arriben més guions, un paper sempre t'afecta, sigui important o no, perquè la gent memoritza l'últim que has fet, sobretot quan ets jove, i t'imagina en papers similars.

Això vol dir que li han proposat papers de sirena?

Doncs sí, m'han proposat dos papers de sirena. Una pel·lícula tan important m'ha obert portes, però també me n'ha tancat. Potser m'arriben propostes comercials, i la gent no m'imagina en un paper més inconformista, o més intel·lectual. Un paper amb tanta visibilitat sempre t'afecta. Un actor es juga la carrera a cada paper.