Refrescant la mirada al cine
Un grup d'alumnes de l'institut Joan d'Àustria roden un curt dins del projecte pedagògic ‘Cinema en curs'
Amb el curt, els alumnes volen transmetre “emoció i desil·lusió, ràbia
i alegria”
Un grapat de nois i noies rodant un curtmetratge davant d'un tren fan pensar d'entrada en la pel·lícula Súper 8, de J.J. Abrams. Però l'Estació de França, l'escenari on filmaven ahir a mig matí, més aviat recorda La invención de Hugo. Qui hagi vist recentment la pel·lícula de Scorsese s'adonarà de les similituds de l'estació parisenca on viu Hugo Cabret amb la de Barcelona. La referència no és gratuïta: una de les pel·lícules que han vist els alumnes de l'institut Joan d'Àustria de Barcelona, que fan aquest projecte dins del programa Cinema en curs, és La invención de Hugo, i el seu tutor creu que té a veure amb l'elecció de l'escenari on rodaven ahir plens d'entusiasme i energia.
Aquest article també podria haver començat amb la història d'A Bao A Qu, l'ésser mitològic que dóna nom a l'associació que promou Cinema en curs des de fa set anys. Segons explica Jorge Luis Borges a El libro de los seres imaginarios, aquest animal viu al primer esglaó de la Torre de la Victòria, des d'on es contempla el paisatge més meravellós del món. És un animal sensible als valors de les ànimes humanes, i només té vida conscient quan algú puja l'escala. Des de l'associació A Bao A Qu s'intenta, metafòricament parlant, que nens i nenes d'una vintena d'escoles i instituts públics de Catalunya pugin a la Torre de la Victòria. És a dir, treballen per “vincular l'àmbit de l'art i la cultura amb el món de l'educació”, i per aconseguir una “sensibilització cap a l'art cinematogràfic”, segons ens explica Laia Colell.
Retorn de mare absent
Però aquestes línies haurien d'haver començat amb la història que expliquen en el curt que rodaven ahir Marc, Olaya, Joan i altres companys de tercer i quart d'ESO. Parlen, ens explica Laia, “d'una mare que viu lluny i fa temps que no veu el seu fill. El dia que fa anys el truca i li diu que el dissabte següent l'anirà a veure. Arriba el dia i el noi va a l'estació, però amb els nervis s'oblida el mòbil i el tren s'endarrereix”. Per filmar-lo, tenen material tècnic adequat i amb el suport professional de Pablo García, el director de Bolboreta, mariposa, papallona, i del curt Oblidant a Nonot, premiat aquest any al festival L'Alternativa. Pel cineasta, aquesta feina és “una experiència molt maca, em carrega molt les piles i m'aporta mirades que havia perdut; els nens i adolescents refresquen la mirada”. També els ajuda Enric Bernal, el tutor del grup. Ens explica que “tot l'aprenentatge tècnic i de sensibilització creativa i artística de les pràctiques el posen al producte final”. També comenta que és un projecte interdisciplinar que serveix per treballar “les competències bàsiques (escoltar, parlar, escriure, llegir...) i la dinàmica de grups, i té un aspecte també d'orientació professional, hi ha dos o tres alumnes que volen fer imatge i so a FP”.
Transmetre emocions
Amb el curt, que durarà uns 8 o 10 minuts, volen transmetre “emoció i desil·lusió, ràbia i alegria”, ens explica Joan Moliner. Sigui quin sigui el resultat, pel camí han après un munt de coses. Olaya destaca que “cal molta paciència”. Marc Cubias, que fa d'actor, també diu que ha après a tenir paciència i “a coordinar-me amb l'equip, a fer anar la càmera i moltes més coses”.