Ventada d'ànimes

Una rara joia brilla a la Beckett sota la batuta impecable d'Alícia Gorina. Una grata sorpresa per l'autor finès Kristian Smeds (1970), que sap destil·lar un humor melangiós entre vapors de profundes afliccions en un text poc dialogat, perquè les íntimes veus dels personatges s'aboquen directament al públic com una confidència a boca de canó o un relat amarg. És una escriptura coriàcia, a voltes d'una tamisada lluminositat que sovint ressalta la foscor en què es mouen els protagonistes. La mare soltera, infermera de torn continuat, que ha criat les filles amb la força de l'odi, un rol que interpreta amb poderós magnetisme l'esplèndida Maria Pau Pigem. La noia muda (Mireia Gubianas) que ens descriu una escolarització en què a la classe d'història canten l'himne nacional, a la d'anglès repeteixen “I am a fucking bitch” i a la de psicologia no surten del “jo”. La filla que fuig del foc de la casa materna i cau a les brases d'un marit extremament violent, personatge que calça Anna Alarcón amb una frescor un pèl encarcarada. L'espai escènic recorda el poblat dibuixat a terra de Dogville, aquí, però, fet amb casetes en miniatura on els personatges s'entaforen i feinegen: els veiem projectats al fons, captats per una càmera en el seu quefer quotidià, com aquaris on boquegen peixos de colors. Una escenografia delicada i impactant, que configura un peculiar àmbit carregat de poesia visual. Després d'una primera part àgil, fluida i estimulant, el text s'encalla en una verbositat extrema, una pedra al ronyó que no es dissol fàcilment. En l'entreacte, el predicador reparteix cervesa i declina el seu desencant. Imatges gelades és un contundent retrat d'aquest país nòrdic extrem i fascinant.