Tàpies i l'art de viure

Dies després de la mort d'Antoni Tàpies el passat 6 de febrer, milers de ciutadans es van acostar a la fundació del pintor del carrer Aragó de Barcelona per mostrar la seva admiració a l'artista desaparegut. Aquell va ser un homenatge sense cap pompa ni circumstància, senzill i sincer, que pel seu impacte va sorprendre fins i tot els mateixos organitzadors de la fundació.

Ja aleshores, la institució havia anunciat un altre homenatge, aquest cop més institucional, al pintor. Ha trigat a produir-se, però ahir al vespre va ser el dia assenyalat per a l'acte, presidit pels prínceps Felip i Letícia, i amb les intervencions, entre altres, del president de la Generalitat, Artur Mas; el ministre de Cultura, José Ignacio Wert; i l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. A l'acte, desvirtuat i refredat per les restriccions i la rigidesa del protocol, hi van assistir unes 400 persones, entre directors de museus, polítics, crítics i artistes com Frederic Amat, Antoni Llena o
Jaume Plensa.

El més remarcable de l'homenatge va ser el fet que es destaqués la connexió entre la vida i l'obra d'Antoni Tàpies, així com el seu compromís vital i amb la societat. A primera fila, asseguts al costat dels prínceps, hi havia la viuda del pintor, Teresa Barba, i els seus fills Toni, Clara i Miquel. I és que la família, tal com també es va sentir diverses vegades al llarg de l'acte, va ser un puntal en la vida d'aquest artista universal.

El president del patronat de la fundació, Xavier Antich, va exercir d'amfitrió i de mestre de cerimònies de l'homenatge. “Celebrem la vida de la seva obra i del seu món més enllà de la persona. I ho fem a la fundació que Tàpies va crear i a la qual va contribuir generosament durant tants anys, començant per la dotació altruista de la que és, a hores d'ara, la col·lecció pública d'obra de Tàpies més important del món. La fundació: sens dubte, la seva obra viva”, va dir Antich per introduir l'acte.

La música del compositor italià Giacinto Scelsi, un dels músics favorits de Tàpies, va amenitzar entre intervenció i intervenció l'acte, interpretada pel grup Bcn216. Segons Tàpies va assegurar a Barbara Catoir, la música d'aires orientals de Scelsi “no es veu de primer moment, però va corrent com qui diu per sota terra”.

Els quatre directors que han passat per la Fundació Tàpies van tenir un gran protagonisme en l'homenatge. Laurence Rassel, l'actual directora, va repassar algunes cites de l'artista, i Nuria Enguita, l'anterior, es va centrar en un dels aspectes més fascinants de l'obra de Tàpies: les paraules i frases que apareixen en la seva pintura. Manuel Borja-Villel, actual director del Museu Reina Sofia de Madrid i que va dirigir el museu de la Fundació Tàpies durant vuit anys, va assegurar que “no hi ha hagut cap altre artista modern que hagi explorat tant les possibilitats del material com Tàpies”. El fill petit del pintor, Miquel, que va ser director de la fundació fins al 2010 i també el seu president fins l'any passat,
va llegir un fragment de l'autobiografia de l'artista, Memòria personal.

El cinema va ser també present en l'homenatge a través de la projecció d'un fragment del documental Art a Catalunya, de Pere Portabella, en què Tàpies explica la influència del romànic català en la seva obra. La petita sorpresa de la vetllada va ser la projecció d'un missatge del cineasta Jim Jarmusch, en què el director de Noche en la tierra expressava la seva admiració pel pintor català. Jarmusch va incloure l'obra de Tàpies Gran llençol (1968) en el seu film Los límites del control. Una altra aportació internacional a l'homenatge va ser la del director teatral Robert Wilson, que va dissenyar el fulletó de l'acte de l'homenatge.

El príncep Felip, en un discurs meitat en català meitat en castellà, va tancar l'homenatge, no sense deixar de recordar en un moment del seu discurs el títol de marquès que Tàpies va rebre el 2010.