cultura
Bernardo Stamateas
Psicòleg
“Hi ha qui es mor als 30 anys... i l'enterren als 70”
Nascut a Buenos Aires, d'origen grec, Stamateas és psicòleg, sexòleg clínic i teòleg; toca el saxo i el clarinet; és pastor d'una església baptista; fa conferències, i publica llibres d'autoajuda, com ara Emocions tòxiques (Ediciones B)
Què és més important, aprendre de l'error o de l'encert?
De l'error. L'encert és per gaudir-ne i l'error és per aprendre la lliçó.
Tots els somnis són possibles?
Sí. Ara mateix hi ha algú, en alguna banda, que està fent el que un altre va dir que no es podia fer. Si no hi hagués somnis impossibles, la ciència no hauria avançat.
Les ferides emocionals d'una parella poden tenir solució. Sovint, però, no és millor un final digne?
Ningú es casa per separar-se. Amb la parella formes un projecte, junts, i quan l'amor ja no hi és, cal fer el dol. El que importa no és per què es discuteix, sinó com es discuteix; això determina si és millor separar-se o no.
L'estabilitat és per als mediocres? La rutina és tòxica?
En la parella, la rutina és positiva i negativa. Quan la rutina creix massa, condueix a l'avorriment i l'avorriment mata la parella. Una parella té una àrea de rutina que ofereix estabilitat, però cal anar amb compte, perquè un excés trenca la relació, la fa tòxica.
I parlant de toxicitat, vostè afirma que estem envoltats de gent que ens amarga la vida, que ens anul·la. Tots som tòxics?
Tots tenim trets tòxics. A l'Argentina diem “todos tenemos de loco un poco y el loco más de lo mismo”. Les persones tòxiques ho converteixen en una manera de viure, els cal destruir la teva autoestima per reforçar la seva.
I en són conscients?
No. El tòxic pur és un addicte emocional, li cal que l'altre estigui malament per poder estar bé. De trets tòxics, tal com et deia, tots en tenim, però ens n'adonem i podem mirar de corregir-ho. El tòxic no ho admet mai, que és envejós, agressiu o el que correspongui.
Si a la feina tinc un subdirector inútil, per exemple, hi ha cap més solució que canviar de feina?
El que cal és posar límits. Aprendre a dir “sí” i “no”, les dues paraules més poderoses que hi ha. Hem d'ensenyar als altres com volem que ens tractin.
Però, i si qui m'afecta és algú al qual no tinc accés? Com ara un polític, un empresari corrupte...?
Ens cal partir de la nostre part interior i preguntar-nos: “Què puc fer?” Recuperar el control remot del món emocional.
Ho veig difícil... La felicitat sembla complicada d'assolir, doncs.
La felicitat és una decisió i una emoció que s'activa tenint rituals de felicitat, com ara ser agraïts, recordar bons moments... La felicitat no es troba, es porta dins; no ens arriba, la construïm.
Insta el lector que s'alliberi del que el condiciona negativament, del passat... Això també és difícil.
Del passat cal fer-ne un trampolí per al creixement. Estar sempre en construcció és positiu. Quan deixes de créixer, et mors. Hi ha qui es mor als 30 anys... i l'enterren als 70.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.