L'editorial Afers és nostra i de tot l'àmbit catalanoparlant

Fa uns mesos des de l'editorial Moll de les Illes, feien un crit d'auxili perquè estaven passant algunes dificultats econòmiques molt greus per mantindre l'editorial,i alguns respongueren. Ara li toca el torn a Afers. Segur que hi ha llibres que us interessen sobre història, art, economia, nacionalisme, feminisme, cultura i pensament, de tot l'àmbit del Països Catalans i de debat filosòfic, polític i de teoria sociològica sobre nacionalisme d'abast mundial, escrits en català. Seria molt trist que una editorial com Afers plegara perquè —davant de la crisi—, la clientela que hauria de respondre i estar a l'alçada de les circumstàncies no responguera.

Qui parla d'Afers, parla de Bromera (d'Alzira), d'Acontravent (Barna), de Lleonard Montaner (de Palma), o d'altres editorials “perifèriques” en català, que potser per no estar ubicades a la ciutat de Barcelona (això passa a excepció d'Acontravent) o per no tenir les relacions socials adients, ho tenen molt fotut per accedir als mitjans de comunicació de masses (premsa, ràdios, televisions, revistes en català) per manca de recursos econòmics, publicitaris i de propaganda perquè els publiquen les novetats editorials que s'escriuen en la nostra llengua.

Vicent Olmos, el coordinador d'Afers, m'ho deia, ahir, —amb amargor—, que als diaris de Barcelona, en català, posem per cas, l'Ara, El Periòdico o La Vanguàrdia, “normalment” (o quasi sempre), prefereixen publicar als seus suplements de cultura, preferentment llibres en castellà que els de l'editorial Afers, Bromera, Acontravent, Moll o Lleonard Montaner. Em brollaren, de sobte, un muntó d'interrogants i li preguntí: “Com és possible?, això no pot ser? Els has enviat les novetats de l'editorial? m'exclamí, amb perplexitat i estupor; “Això és així!”, em va respondre amb brevetat, contundència i melangia: “m'he fatigat d'enviar-los informació perquè no em publiquen res (o quasi res) als suplements culturals, prefereixen apostar per les novetats de llibres en castellà (quasi un 50%)… que els de català, com, segur que fan els diaris de Madrid, publicant als seus diaris en espanyol les novetat en català, tot i que quan es fíu la presentació d'Ara a València, posem per cas, aní a donar tot el suport que s'esqueia… em digué tot açò, amb sornegueria, un raig d'escepticisme i de mordacitat. Quin País de països o quins països de País!

L'editorial Afers és una editorial amb molta solvència contrastada pel que fa al rigor i a l'interés en allò que publica. Està ubicada a Catarroja, l'Horta de València, però abasta tot el territori dels Països Catalans. Publica la revista Afers, full de recerca i pensament, que ha tret a la llum estudis, posem per cas, sobre “La història de l'Horta i l'Albufera” coordinat per Vicent S. Olmos i Tamarit i Antoni López Quiles, “La Guerra Civil”, coordinat per Sebastià Garcia Martinez, “Nacionalisme”, coordinat per Josep Ferrer, “Tirant lo Blanc” per Albert G. Hauff i Valls, “Cent anys de catalanisme” coordinat per Josep Termes, “Nació i nacionalisme a l'Europa Central i Oriental” per Alfons Cucó, “La burguesia dels Països Catalans al segle XIX” coordinat per T. Marcial-Hernàndez, “Els Borja” per Miquel Batllori, la “Conquesta i organització feudal de Mallorca” per Miquel Barceló, “Sobreviure al franquisme” per Josep Benet, “Repensar el feixisme” d'Ismael Saz, “Ausiàs March” per Mari-Claire Zimmermann, “Mallorca entre els dos segles (XIX-XX)” per Pere Fullana & Antoni Marimon, “Catalunya Nord (segles XV-XIX”, “Nacionalisme i política” per Agustí Colomines, “La Il·lustració” per Joan Bada, “1898: una visió periférica” per Josep M. Solé, “Les dones i la història” per Anna Aguado, “Humanisme: ciència i política” per V. Olmos i Vicent L. Salavert, “Joan Fuster” per V. Olmos, “Pensar la nació històricament” per A. Colomines, el 2.003, etcètera fins avui dia, posant en circul·lació treballs de recerca que afecten de ple la història, la societat, l'economia, els ecosistemas, la indústria, l'agricultura i la política dels diferents països que composen el domini lingüístic catalanoparlant.

També ha publicat llibres com “La nació imaginada. Els fonaments dels Països Catalans (1931-1939) d'Arnau Gónzalez, “Catalunya i França al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l'època moderna (1640-1700)”, “El País Valencià modern. Societat, política i cultura a l'època dels Austria” de Sebastià Garcia Martínez, “Hª de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol II (De 1942 als temps recents)” d'Albert Balcells, Santiago Izquierdo & Enric Pujol, “La catalanitat obrera. La República Catalana. L'Estatut de 1932 i el Moviment Obrer” de Josep Termes, etcètera, llibres imprescindibles per conèixer la història, la política i la societat actual dels Països Catalans.

En la col·lecció de 'textos clàssics' ha publicat “Llibre dels fets” de Jaume I, amb una introducció i versió modernitzada a cura d'Antoni Ferrando i Vicent Josep Escartí, també Morvedre hebreu (segles XIII-XVI) de Manuel Civera; en la col·lecció “el món de les nacions” hi ha una serie d'assajos importants sobre el debat nacionalista actual, posem per cas, “Els conflictes identitaris”, de François Thual, “Els confins d'Europa. Nacionalisme, geopolítica i drets humans a la Mediterrània Oriental” d'Alfons Cucó, “Nacionalisme” d'Ernest Gellner, “Nacionalisme i modernitat” de Liah Greenfeld,“La naturalesa de la nació” de Miroslav Hroch, “La nació en la hª” d'Anthony D. Smith, “La nació quebequesa: futur i passat” Gérard Bouchard, “Tª social francesa i nacionalisme” de Josep R. Llobera, etcétera.

En la col·lecció de “llibres del contemporani”, l'editorial Afers, ha publicat llibres interessantíssims com “Joan Fuster: De viva veu (1952-1991)” d'Isidre Crespo amb pròleg d'Enric Sòria, “Testimoni públic. Política, cultura i nacionalisme” d'A.Colomines, “Ferran Soldevila (1894-1971” de Rosa Montoriol, “Dreta i Esquerra. Raons i significats d'una distinció política” de Noberto Bobbio, amb pròleg de Joan Subirats, “Aquí hi ha gana. Debat sobre la marginació social a Barcelona” de Jaume Comellas i pròleg de Manuel Vázquez Montalbán, “El miracle europeu i la via assiàtica. Viatges entorn de la modernitat” de Francesc Roca, “Entre la fª i la hª de les idees. Una conversa amb Steven Lukes” d'Isaiah Berlín, “Política noucentista. De Maragall a d'Ors” de Nobert Bilbeny”, “El franquisme i els catalans” de Carles Santacana, “Viure l'art” d'Alexandre Cirili Pellicer, “El parany cosmopolita” del Jordi Sebastià, “L'atzar de la lluita” de Simona Skrabec, “El regne perdut” de Pau Viciano, “Catalunya, des de l'esquerra” de Rodolf Llorens, “Identitats. Convivència o conflicte? de Gemma Sanginés i Àngel Velasco (eds), “Hª i tragèdia. A propòsit dels catalans jueus” d'Albert Mestres, “Víctor Balaguer i la identitat col·lectiva” de Monserrat Comas, “El primer Congrés Internacional de la llengua catalana i el País Valencià” d'Antoni Ferrando (ed.), “Barcelona art/zona” de Pilar Parcerisas, “L'esquerra agónica. Records i reflexions” de Doro Balaguer, “Removent consciències. Transgressió cívica i fet nacional” d'Àngel Velasco i Quim Gibert (eds.), etcétera.

Si vostés rellegeixen alguns dels llibres que he anotat i triat o entren a la web d'Afers i miren tot el llistat dels llibres que s'han publicat fins ara, potser n'hi ha algun que no han llegit i que els interessa per saber més sobre els avatars del nostre passat i del d'ara, dels països de parla catalana, o del debat mundial d'allò que ens afecta com a nació oprimida en el conjunt de països sense estat de tot el món que probablement els interesse per curiositat o per explicar-ho a les seues classes d'hª, fª, ètica, estètica, humanitats, sociologia, antropologia, literatura o filologia. Un sermó més llarg, no cal, ni dir res més, el qui vulga entendre, que ho entenga, abans que fóra massa tard!