De l'exili a descatalogats

L'Ajuntament de Barcelona i la conselleria de Cultura celebren aquest any el centenari de Joan Sales, Pere Calders i Avel·lí Artís Gener Tísner. Tots tres van ser dels escriptors que van viure en primera persona les vicissituds del segle XX, a través de la Guerra Civil espanyola i un llarg exili, fins que van decidir tornar i reprendre, amb totes les circumstàncies adverses, la literatura catalana, singularment en l'àmbit de la narrativa, Calders i Tísner, i també en el de l'edició, Sales.

Impulsat pel consistori barceloní i la Generalitat amb un pressupost de 180.000 euros, l'Any Sales Calders Tísner pretén, segons va explicar ahir la comissària, Laura Borràs, “descobrir aquests autors i fomentar-ne la lectura” i, per això, ha preparat un extens programa d'activitats acadèmiques i artístiques ideades “per a tots els públics”. La vida i l'obra dels tres escriptors barcelonins seran presents a través de conferències, rutes literàries, clubs de lectura, taules rodones, espectacles poètics i teatrals, exposicions, activitats escolars i a les xarxes socials. Per aprofundir-hi, l'Ateneu Barcelonès organitzarà al juny i el juliol el cicle de conferències Escriure en temps difícils. Per la seva banda, Veus de l'exili serà entre l'octubre i el novembre a Biblioteques de Barcelona, i el II Simposi Internacional Pere Calders i el seu Temps, a la Universitat Autònoma. D'altra banda, per visitar els llocs on van viure els tres escriptors, segons va sintetitzar Borràs, “s'han organitzat rutes literàries a Barcelona: el barri del Coll i del Carmel de Joan Sales, i el de Sant Antoni de Calders i Tísner, a les quals s'hi afegeixen rutes literàries virtuals dedicades a la guerra i l'exili”.

Tres de les obres més conegudes de Sales, Calders i Tísner que parlen de la guerra, Incerta glòria –que reedita periòdicament Club Editor–, Unitats de xoc i 556 Brigada Mixta, seran analitzades en diversos simposis, organitzats pel Museu d'Història de Barcelona a l'octubre, i per Òmnium.

També s'han previst espectacles a partir de l'obra de Calders, com ara La màgia de Calders, dirigida i protagonitzada per Imma Colomer al juny al Museu Marès, i Raspall, de Teatre Nu, al juliol al Mercat de les Flors dins del Grec. Dues taules rodones més evocaran la figura de Tísner al Palau de la Virreina i el Col·legi de Periodistes per abordar el Tísner defensor dels escriptors, però també articulista, il·lustrador, traductor i guionista.

El tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, va subratllar que la commemoració té “voluntat d'arribar a tothom, des de les escoles fins a l'acadèmia” i va recordar que són d'“una generació que va veure la seva vida personal i literària truncada per la guerra, però que va saber afrontar aquesta dificultat des del combat i no des de la resignació”.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va dir que “els homenatges han de servir per honrar-los, però també per actualitzar-los, per fer-los contemporanis”. María Bohigas, editora del Club Editor i néta de Joan Sales, el seu fundador, va replicar-lo amb escepticisme en assenyalar que no sentia que hi hagués “emoció, potser sí expectació”, i va lamentar l'escàs suport que els polítics han donat en els últims 30 anys als tres escriptors, que ha permès que gran part de la seva obra resti descatalogada. Bohigas hi va afegir que “un centenari hauria de servir per incitar el públic a llegir l'obra d'un autor”. Segons l'editora, “sembla una obvietat, però la realitat demostra que no: en el cas del centenari, un dels tres autors homenatjats té gairebé la totalitat de l'obra descatalogada”, és a dir, que se celebra sense poder-lo llegir. “Els centenaris no poden per ells mateixos crear les condicions necessàries perquè un llibre descatalogat torni a editar-se: n'és una prova la interrupció de l'obra completa de Mercè Rodoreda, després d'un centenari fastuós”, va concloure.