La Fundació Mascort de Torroella de Montgrí inaugura avui a la seu de la Casa Galibern una exposició de ceràmica catalana que reuneix 480 peces, la majoria procedents dels tallers de Barcelona, Reus i Lleida i datades entre els segles XIV i XIX. Es tracta de la mostra de ceràmica del país més important, en quantitat i qualitat, que s'hagi vist mai a Catalunya des de la llunyana exposició de pisa espanyola que es va presentar al Palau de la Virreina de Barcelona l'any 1942. La selecció s'ha fet a partir del fons de la col·lecció Mascort, integrada per més d'un miler de peces de ceràmica daurada, blava i policroma, a més de rajoles de mostres i d'oficis, i retaules ceràmics de temàtica tant religiosa com laica. Per a l'exposició temporal s'ha escollit gairebé la meitat d'aquest fons, principalment plats i pots d'apotecari, que permeten fer un ampli recorregut per la història de la ceràmica catalana i, en especial, dels centres de producció de Barcelona, Reus i Lleida, que van excel·lir en els plats decoratius de terrissa blava i policroma.

A través de les peces exposades, que per encàrrec de la fundació ha estudiat i catalogat curosament l'historiador Josep Antoni Cerdà, es poden apreciar també quins eren els motius iconogràfics i les tècniques que prevalien a cada època. En aquest sentit, el president de la fundació, Ramon Mascort, remarca que una de les sèries es coneix com “la de la ditada”, per la presència d'una marca semblant a l'empremta deixada pel dit gros tot al volt dels plats. En la majoria, es constata el gust per les escenes quotidianes o els motius florals; en canvi, Mascort observa que tot i haver estat creades en una època convulsa, enlloc hi apareixen escenes de batalla. “Això fa pensar que els nostres antecessors ja n'estaven tips, de guerres, i a l'hora d'escollir els objectes decoratius de casa seva, es decantaven per escenes que aportessin pau i tranquil·litat”, conjectura aquest advocat i empresari que, des del 2007, organitza cada any una exposició temporal amb els fons de la seva important col·lecció.

Entre les peces exposades, moltes de les quals no havien estat mai exhibides, destaquen un pot de farmàcia del segle XIV fabricat en un taller de Barcelona i que Mascort apunta que podria tractar-se del més antic de Catalunya, i un plat datat del segle XVII, de decoració ben austera, que un submarinista va recuperar del fons marí de les illes Medes. Mascort també assenyala l'interès de dos grans aiguamans del segon terç del segle XVIII, peces molt apreciades pels col·leccionistes per la seva escassesa. La mostra, que estarà oberta fins al 28 d'octubre, es complementa amb gravats i manuscrits antics que contextualitzen l'evolució de la farmàcia i els tractaments amb plantes i ungüents medicinals.