cultura

El déu del fang

Edicions de 1984 estrena la col·lecció La Clàssica amb la primera traducció catalana de ‘La terra', d'Émile Zola, una visió violenta i descarnada del món rural

La traductora reconeix en les passions que retrata Zola actituds vives al camp d'avui

L'any 1887, poc després que Émile Zola publiqués La terra, el quinzè dels vint títols de la saga dels Rougon-Macquart, l'ambiciós fresc sobre la societat francesa del Segon Imperi en què treballaria durant més de vint anys, els seus antics condeixebles de les soirées de Médan van afanyar-se a fer públic el seu distanciament d'aquella derivació immunda, vulgar i procaç dels principis del naturalisme que havien subscrit. La terra superava els límits del que fins i tot els seus coreligionaris consideraven tolerable, en presentar l'ésser humà en un estat tan pròxim a l'animalitat, que ja no se'n distingia si no era per una irresistible i perversa inclinació al crim. Fins aquell moment, i a pesar dels escàndols que havien suscitat alguns dels llibres anteriors de la sèrie, molts joves escriptors s'havien adherit a la teoria de Zola segons la qual era possible trobar en la literatura “el fil que condueix matemàticament d'un home a un altre home” basant-se en mètodes tan objectius i demostrables com els del fisiòleg. Amb La terra, però, les tesis deterministes i hereditàries arriben a l'exasperació.

Així com L'assommoir havia estat la novel·la de l'alcoholisme, o Germinal, la de la revolta dels miners, La terra era l'obra que Zola dedicava al món rural. Ambientada a la Beauce, regió coneguda encara avui com “el graner de França”, els personatges sucumbeixen a tota classe de baixeses i mesquineses, a passions arravatades i odis larvats, sotmesos com estan a la força d'aquesta terra que tot ho dóna i tot ho pren, que es fecunda i s'asseca, que renova impertorbable el cicle productiu de les estacions mentre els pagesos es corrompen, moren i maten per ella. La terra és, de fet, el personatge central de la novel·la, constata Anna-Maria Corredor, que ha traduït per primera vegada l'obra al català per a l'estrena de la col·lecció ‘La Clàssica' que acaba de llançar Edicions de 1984. “La terra és sagrada, és com un déu, intocable, per això el pitjor drama és haver de repartir-la: pels personatges de la novel·la, com per qualsevol pagès d'avui, perdre un tros de terra és com patir l'amputació d'un braç o una cama”, diu aquesta professora empordanesa de la Universitat de Girona que, criada als masos de Pals, coneix bé el món de què parla.

El llibre, de fet, arrenca amb una partició fatídica: l'avi Fouan decideix repartir els seus béns entre els seus tres fills a canvi que, en la seva vellesa, l'acullin i el mantinguin. Però l'ambició per posseir aquest tresor idolatrat, en un medi que endureix i deforma el caràcter, acaba desencadenant una brutalitat sense nom, crua i desesperançada. “Zola vol mostrar que els homes, examinats com si fossin casos clínics, en determinades situacions es transformen en bèsties”, comenta Corredor, que afegeix de seguida que el llibre, a pesar de la seva duresa, es llegeix també com un quadre de costums “divertidíssim”, en què fàcilment es reconeixen “actituds ben vigents encara als pobles en ple segle XXI”.

Amb La terra, Edicions de 1984 inaugura una col·lecció que es proposa oferir de manera exhaustiva traduccions fins ara inèdites en català de la gran creació novel·lística d'entre el segle XV fins a principis del XX, amb l'objectiu d'abraçar el màxim d'obres de cada un dels autors per oferir-ne una visió al màxim de completa. “Si fem Balzac, farem molt Balzac, i el mateix podem dir de Fontane, Zola o Hawthorne”, apunta l'editor, Josep Cots. De moment, els pròxims títols anunciats de ‘La Clàssica', que llançarà entre 4 i 5 novetats a l'any, són Fantasies a la manera de Callot, d'E.T.A. Hoffmann; El sopar de cendra, de Giordano Bruno, i El gabinet dels antics, de Balzac.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.