Una visita cobejada
Gerardo Boto accedirà avui al claustre de Palamós en la visita que ofereix la propietat, després que ahir inspeccionessin el monument tècnics de Cultura
Els tècnics emetran un informe del qual es coneixerà
el contingut
a final de juny
“En deu minuts sóc capaç de determinar si el claustre és autèntic o no.” Aquesta és una afirmació que dimecres al matí va fer Gerardo Boto, doctor en història de l'art, professor de la Universitat de Girona i especialista en art medieval. Després d'uns quants anys de cobejar-ho i d'algun intent –en una ocasió va ser a la porta de la finca esperant accedir-hi, quan formava part d'un grup de tècnics enviats per la direcció general de Patrimoni Cultural–, finalment avui està previst que Gerardo Boto pugui contemplar el monument i analitzar in situ allò que fins ara només havia vist en fotografies. Boto, juntament amb Juan Antonio Olañeta, s'han acreditat com a representants de la revista Románico, que edita l'associació Amigos del Románico, que Juan Antonio Olañeta presideix, per formar part de la comitiva que visitarà aquest matí el jardí del Mas del Vent, de Palamós, aprofitant la invitació de la propietat als mitjans, representada avui per l'advocat Josep Comas, que no ha posat cap inconvenient per acreditar-los.
L'expectació, és clar, serà inusitada, perquè el mateix Boto, amb les seves afirmacions, ha creat aquestes expectatives. Els que no trigaran deu minuts a determinar si el monument és autèntic o no, sinó uns quants dies més, són els tècnics del Departament de Cultura, que ahir, amb l'autorització de la propietat, que “va mostrar un gran esperit de col·laboració en tot moment”, segons fonts de la conselleria, van visitar el claustre: l'arqueòloga dels serveis territorials de Girona Susana Manzano, l'arquitecta de la Generalitat Olga Bas, que també pertany a l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA), i l'arqueòleg i historiador especialista en art medieval Eduard Rivé. Els tres tècnics van fer fotografies, van dibuixar plànols i van sol·licitar a la propietat, que es va comprometre a facilitar-los-els, els documents relacionats amb el monument com el contracte de compravenda o la carta que la conservadora del Metropolitan de Nova York, Carmen Gómez-Moreno, va trametre al propietari, Hans Englehorn, el febrer del 1966, assegurant que el claustre era una falsificació. Durant el mes de juny Cultura trametrà l'informe d'aquests tècnics, que en determinarà o no l'autenticitat, a la propietat del Mas del Vent.
Ahir, Boto, acompanyat de José María Pérez, Peridis, president del centre d'estudis de la Fundación Santa María la Real, es va entrevistar, a Madrid, amb José María Lassalle, secretari d'Estat de Cultura, i van estar conversant sobre el monument. De fet, avui també seran a Palamós, acompanyant Boto i Olañeta, els especialistes en romànic castellà Pedro Luís Huerta i Jaime Nuño, també de la Fundación Santa María la Real, per poder contemplar i analitzar el claustre.
Reclamar el retorn
En tot aquest assumpte hi ha qüestions si més no pintoresques. Polítics que ja consideren que el monument és autèntic i que n'han determinat la procedència i, per tant, ja en reclamen el retorn al·legant que la causa que sigui a Palamós és un espoli, amb arguments que s'acosten a la catalanofòbia. Aquest poc rigor és un altre defecte que es detecta en les declaracions de René Jesús de Payo, professor d'història de l'art a la Universitat de Burgos, que va dir a ACN que el claustre prové de Burgos o Segòvia, i apunta la hipòtesi que pugui tractar-se del claustre del desaparegut monestir de San Pedro, de Gumiel de Izán, proper al popular monestir de Silos.
