Els misteris al voltant del claustre del jardí del Mas del Vent de Palamós, un lloc paradisíac, es van esvaint, tot i que encara en queda un de cabdal, que és la procedència originària del monument. Ahir, els descendents de l'anterior curador de la peça, a Madrid, van explicar a El País com va arribar a la capital i en quines condicions va marxar cap a Palamós.
La primera vegada que la història del claustre va fer el salt a l'esfera mediàtica, a principis d'aquesta setmana, un usuari de la pàgina web del diari madrileny va penjar en l'apartat de comentaris una foto familiar –la que reproduïm– i va explicar que ell havia jugat de petit als peus del monument. Aquest usuari es va posar en contacte amb el periodista Juan Ángel Montañés, que va reproduir la seva història. Es tractava de Juan Manuel Ortiz (86 anys), fill de Julián Ortiz, un restaurador, que va rebre l'any 1931 l'encàrrec de tenir cura del claustre que va ser adquirit per un prestigiós antiquari, Ignacio Martínez. La peça, d'origen indeterminat, es va reconstruir en un solar de Ciudad Lineal (Madrid) i es va posar a la venda el 1936 per 5 milions de pessetes, una xifra que baixaria a 3,5 milions el 1939. La guerra va interrompre el muntatge, que no va finalitzar fins el 1943. Els actuals propietaris asseguren haver-lo adquirit el 1958, per 1 milió.
Juan Manuel Ortiz explica en el seu relat que es va trigar un any a enumerar les peces i desmuntar el claustre, i que els camions “semblava que s'enfonsaven” amb el pes de les pedres. Aquells camions eren els de l'empresa transportista de Cassà de la Selva Mateu & Mateu, que llavors començava a ser un dels gegants del transport a l'Estat espanyol. En els documents de l'època hi figura que el claustre transportat era d'estil gòtic.
Comentaris
Compte ! Boto acreditat per "El País" i anant a Madrid a demanar protecció i no a la Generalitat, Perídis, dibuixant daquest diari en el equip i molta "Ñ" mobilitzadafan pensar que ESTEM DAVANT D´UNA OPERACIÓ D´ESTAT ,per UN NOU EXPOLI, com els que encapçalà altres vegades aquest diari contra Catalunya : herència Dalí, desembarc en les negociacions que Maragall tenia amb el Sr. Thyssen a través de Tita Cervera i que comportà fins i tot l ´utilització de la familia reial per endur-se el gros de la col.lecció a Madrid i cedir unes deixalles testimonials a Barcelona. Repaseu hemeroteca. Ja el que s´entenia la primera vegada que en donaren notícia es que era castellà, quan, com el claustre català-valencià de Valldigna estigué fins fa ben poc a Madrid. SANTA MARIA DE RIPOLL té els mateixos capitells. No ens deixem abraonar i robar. Batlle i gent de Palamós, estigueu ben atents a les maniobres d´aquesta genteta !
Compte ! Boto acreditat per "El País" i anant a Madrid a demanar protecció i no a la Generalitat, Perídis, dibuixant daquest diari en el equip i molta "Ñ" mobilitzadafan pensar que ESTEM DAVANT D´UNA OPERACIÓ D´ESTAT ,per UN NOU EXPOLI, com els que encapçalà altres vegades aquest diari contra Catalunya : herència Dalí, desembarc en les negociacions que Maragall tenia amb el Sr. Thyssen a través de Tita Cervera i que comportà fins i tot l ´utilització de la familia reial per endur-se el gros de la col.lecció a Madrid i cedir unes deixalles testimonials a Barcelona. Repaseu hemeroteca. Ja el que s´entenia la primera vegada que en donaren notícia es que era castellà, quan, com el claustre català-valencià de Valldigna estigué fins fa ben poc a Madrid. SANTA MARIA DE RIPOLL té els mateixos capitells. No ens deixem abraonar i robar. Batlle i gent de Palamós, estigueu ben atents a les maniobres d´aquesta genteta !
Creus Francesc, que és posible una conxorxa pel claustre? seria terrible que después de 50 anys a casa meva al jardí reconstruit, ara vinguessin a portar-lo cap a Madrid, em posso al lloc de la familia propietaria, i encara que no puc supurtar que s'hagi comprat per un particular, tenen els seus drets, poden possar-hi preu per l'antrada, com a la casa Batlló i encara serán més rics, no et sembla???? pobre i dissortada patria, deia l'Espriu...
Els anticuaris tenen bula,?? em pregunto, poden fer i desfer el que els doni la gana???
Francament, jo no li veig cara de català a en aquest claustre. Sembla nordcastellà. Però no sóc ningú en aquest tema i crec que hem de deixar que siguin els experts qui l'identifiquin. Si és possible, perquè les desamortitzacio ns bèsties van ser abans del 1850, i potser el monasteri al que pertanyia va ser expoliat poc després. ¡Qui sap les voltes que han donat aquestes pedres! En el que respecta a en Boto, imagino que deu haver pulsat tots els timbres catalans i, com que no li han fet cas, va anar a Madrid. La prova del poc cas que fan la gent de la Gene als d'aquí és que no han invitat Boto a formar part de la comissió de Patrimoni de que s'en ha fet càrrec. I aixó que és, precisament, professor d'història del romànic. De fet, l'únic que ha vingut de Madrid és, precissament, en Peridis, un arquitecte bon expert en romànic nordcastellà. Veurem. En tot cas, jo no abaixaria la guàrdia. Sempre sortim trasquilats.