Un metge anuncia al protagonista de Stopped on track, pel·lícula alemanya que es va estrenar divendres passat a Barcelona, Girona i Lleida, la notícia que té un tumor cerebral i li queden dos mesos de vida. En Frank té 40 anys, una dona que s'estima i dos fills preciosos, i estan a punt d'estrenar casa nova al camp. Però el director, Andreas Dresen, explica a El Punt Avui, en conversa telefònica, que la pel·lícula és “una història d'amor”. És més, molta gent que l'ha vista a Alemanya i “ha passat per situacions similars”, considera que Stopped on track és “molt optimista”. “Deien que és un tema del qual no parlaven, que et sents molt sol quan passes un tràngol així, i veure la pel·lícula t'ajuda a adonar-te que no estàs tan sol. Parla de la mort, però també d'afecte, d'amor, de cuidar una altra persona...”

I això que la pel·lícula no suavitza els detalls sobre la progressiva degradació física i mental d'en Frank. Està rodada amb un estil realista, amb escenes breus i primers plans que ens acosten a la intimat de la família, als efectes devastadors de la malaltia, al dolor que pateixen i l'afecte i el coratge amb què l'afronten.

Andreas Dresen, que es va endur el premi Un certain regard del Festival de Canes 2011 amb aquest film, es va interessar pel tema perquè s'està “fent gran”, però també perquè creu que “es fan moltes pel·lícules que tracten de la mort, però d'una manera molt frívola, per veure menjant crispetesN'hi ha pocs que parlen seriosament del tema”. A pesar que és un tema que ens afecta a tots: “Tard o d'hora tothom ha d'afrontar la mort. Crec que és impossible aprendre com morir, però és possible aprendre a viure, i reflexionar sobre la mort ens pot ajudar a aprendre'n.”