Ritmes que ragen de l'aixeta
Obres una aixeta i s'incrementa la cadència de la música. En gires una altra i els greus s'esvaeixen. Tal com raja: els visitants de Sonarmàtica podien compondre ahir els seus propis temes musicals girant les aixetes d'una instal·lació audiovisual, Prefall 135, que utilitza l'energia produïda per l'aigua. Però no era l'única manera de crear ritmes. Als baixos del CCCB també es podia fer música únicament amb els moviments de l'ull –mitjançant un software que converteix en sons els diferents moviments de la pupil·la– o amb tot el cos en un espai anomenat
U-beat que aconseguia el món al revés: el cos no es mou al ritme de la música sinó que el mateix ball és
el que genera els sons.
Per alguns, però, aquesta recopilació dels projectes relacionats amb música i arts digitals dels alumnes de la UPF desmereixia l'espai expositiu del festival, per on anys enrere havien passat exposicions amb un discurs potent al darrere o un caràcter innovador equivalent al del Sónar. En tot cas, és innegable que aportava un to lúdic als visitants que volguessin trencar una estona amb els concerts del matí.
L'espai on no tenia accés la majoria del públic era una àmplia sala on uns 90 experts en programació i artistes visuals –que l'organització denomina hackers– es disposaven a completar una marató de 24 hores per crear diferents aplicacions relacionades amb la música. Instants abans, diferents empreses com Spotify i els equivalents d'altres països els havien facilitat l'accés als seus codis per poder treballar amb llibertat. “Moltes d'aquestes empreses es neguen a iniciar projectes perquè diuen que són molt llargs i costosos. Nosaltres volem refutar-ho i en 24 hores esperem que en surtin una trentena”, explicava Mohamed Sordo, un dels responsables del Music Hack Day.
