Transgressions russes
L'Arts Santa Mònica omple tots els seus espais expositius amb una exhibició d'art contemporani rus, amb els artistes participants del premi Kandinski
Del caos i el desarrelament pot sorgir la transgressió lúcida, la bellesa i la crítica. D'un magma de desordre i un estricte control social i polític neix un art valent i suggeridor. En aquest marc, es mouen molts artistes actuals russos, com es pot comprovar en la gran exposició que omple tot l'edifici de l'Arts Santa Mònica de Barcelona i que porta per primer cop a l'Estat espanyol un panorama complet de l'art contemporani de Rússia.
La mostra confirma la vitalitat de l'art contemporani rus, que, sense deixar d'estar connectat a les tendències internacionals, reflecteix la particular problemàtica del país, tant social com política i religiosa. Segons el comissari de la mostra i excurador de la galeria Tretiakov, Andrei Erofeev, “l'estat de caos del país ha propiciat un estat de llibertat interior que comporta noves possibilitats estètiques”.
Els artistes inclosos a l'exposició han participat en els últims cinc anys en el premi Kandinski, un guardó que impulsa la fundació privada Art Chronika, editora de la revista d'art del mateix nom. El guardó ha esdevingut una cita anual ineludible de l'art contemporani a Rússia, i tot plegat sense cap participació institucional ni estatal, tal com remarca especialment el president de la fundació, Shalva Breus. “A Rússia existeix un món paral·lel que és totalment independent de tot allò oficial”, hi afegeix.
En el recorregut de l'exposició es barreja el sentit de l'humor transgressor amb la poesia. Només entrar a l'Arts Santa Mònica, una gran instal·lació de Dimitri Prigov, un dels artistes més representatius de l'art conceptual dels anys setanta a Moscou, dóna la benvinguda al visitant. És una immensa muntanya de diaris presidits per un “ull diví” pintat a la paret.
Al claustre l'arquitecte i artista Alexander Brodsky ha ideat una sèrie de cubicles de fusta on s'amaguen suggestives instal·lacions. Una del mateix Brodsky evoca un habitacle mòbil, al·ludint a la mateixa mobilitat de la societat russa. Peter Belyi, en canvi, ha construït un espai claustrofòbic, en una metàfora de la societat russa.
En el pisos superiors de l'exposició, l'esperit transgressor es dispara. Hi trobem l'obra de Vladislav Mamyshev-Monroe, que es transvesteix de Vladimir Putin, i les peces del grup Blue Noses, amb els seus irreverents fotomuntatges i la cèlebre imatge de dos soldats petonejant-se enmig d'un bosc.
La poesia s'accentua al final de l'exposició amb obres que al·ludeixen als símbols religiosos. Alexander Kosolapov construeix una icona amb caviar, i la magnífica instal·lació d'Aidan Salakhova, per la seva banda, feminitza la tradició sufí ritual.
En un desordre absolut.