Un escriptor entranyable i de veu poderosa
El món de la cultura va coincidir ahir a destacar el caràcter afable, optimista i vital d'Emili Teixidor i a reivindicar-lo com un autor poderós més enllà de l'èxit de Pa negre, la novel·la que va consagrar-lo. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va ser un dels primers a definir-lo com un dels personatges “més entranyables” de la literatura catalana, i va subratllar la seva ”extraordinària” contribució al foment i la divulgació de la lectura. “El trobarem a faltar tant per la seva literatura com per la seva humanitat”, va concloure. La seva editora, Ester Pujol, d'Edicions 62, va exalçar la “poderosa” i personal veu narrativa i “la joventut d'esperit” de l'escriptor, que encomanava a tothom el gust per la lectura, en especial als més joves. La productora de Pa negre, Isona Passola, sorpresa encara per la notícia de la mort, que l'havia deixat “profundament trista”, va elogiar la capacitat de l'autor de saltar de l'àmbit local a l'universal i d'haver aconseguit que un llibre en català, Pa negre, triomfés fora de Catalunya.
Tot i que aquest és el títol pel qual serà més recordat, com va vaticinar la seva editora, que no va dubtar a qualificar-lo de clàssic contemporani, l'escriptor Jordi Coca va voler remarcar que darrere Emili Teixidor “no només hi ha Pa negre, sinó tota una obra important i coherent construïda al llarg dels anys”, de la qual l'impacta encara sobretot Retrat d'un assassí d'ocells, de 1988. “Amb Pa negre li va arribar el reconeixement general, però la seva grandesa és haver escrit tot el que hi ha al darrere, que el converteix en un escriptor de primeríssima fila de la literatura catalana”, va dir. Coca, que coneixia personalment Teixidor i el va qualificar de “persona valenta i coherent”, va afegir que aquesta continuïtat i tenacitat el diferenciaven de “la gent que busca l'èxit immediat”. Josep Maria Espinàs, que ahir recordava que tot sovint coincidia amb l'escriptor en un restaurant de Sarrià que tots dos freqüentaven, va admetre que no hi tenia una relació íntima, però que en el tracte personal sempre l'havia atret el seu “esperit tranquil i optimista”.
