Relats crus i contes tendres
Emili Teixidor va destacar en tots els àmbits de la cultura en què va participar. Com a mestre i pedagog, com a autor de literatura infantil i juvenil, com a narrador per a adults –on Pa negre ha esdevingut un dels grans best sellers de qualitat, amb una adaptació cinematogràfica multipremiada i un dels cims del cinema català–, com a activista i també en la feina periodística, on va sobresortir en diferents àmbits, a la televisió, a la ràdio i, sobretot, a la premsa. Fins fa pocs mesos va mantenir la col·laboració amb el nostre suplement Cultura i amb la revista Presència ha estat fins al final. Cal no oblidar tampoc la vinculació amb altres capçaleres històriques, com ara Oriflama, Tretzevents i Cavall fort. Ni les dures sessions de quimioteràpia el van dissuadir de la feina de fons, i cada cop que parlàvem per telèfon ens explicava que volia reincorporar-se al més aviat possible. No podrà ser...
Nascut a Roda de Ter, el mateix poble que el seu íntim amic Miquel Martí Pol, Emili Teixidor era un gegant de la literatura, però amb mentalitat d'obrer. Tenia clar els seus orígens i no li pujaven els fums. Ni l'èxit de la pel·lícula el va afectar, i sovint el relativitzava, tot i que se'n sentia satisfet. Teixidor va ser un corredor de fons, un humanista que s'estimava la gent, sobretot els infants. Presumia d'haver abolit els càstigs i d'haver introduït la lectura entre els joves durant la seva època de mestre. I no era només una bona persona sinó que ho sabia reflectir en la seva manera de mirar el món, amb pietat però sense contemplacions. Les emocions van ser un dels punts centrals de la seva obra. Podíem riure o plorar. Els nens es podien sentir atrapats per les aventures del Ranquet i la formiga Piga, i ningú dels seus nombrosos lectors es va poder abstreure dels tèrbols personatges, en algun moment gairebé gòtics, de Pa negre, El llibre de les mosques o Retrat d'un assassí d'ocells, l'altre llibre en què es basa el guió de la pel·lícula d'Agustí Villaronga.
Teixidor va saber conjugar la visió amable i divertida –potser derivada de la seva experiència i vocació docent– amb un substrat dur i de denúncia, on les seves novel·les també es podrien interpretar des de la crítica, no només política sinó dels costums, de la misèria moral, del dimoni que conviu amb l'àngel dins de tots nosaltres. L'Emili n'era conscient i ho va plasmar en unes novel·les gens maniqueistes, on la profunditat de la mirada era també un objectiu estètic. Nulla ethica sine aesthetica. El retrat de la Catalunya rural, de la violència provocada per l'hostilitat de les circumstàncies, és un altre dels condicionants de la seva obra per a adults.
Potser el seu caràcter bonhomiós i aparentment tranquil es pertorbava davant de la incorregible mania de destruir, de matar animals, d'assassinar, dels humans. El feixisme que denuncia Teixidor no és de caire exclusivament ideològic sinó que penetra en el caràcter de les persones, en la maldat, com ho hauria dit ell mateix. La postguerra i la plana de Vic també van servir per situar la seva última novel·la Els convidats, del 2010. Els buròcrates dels ajuntaments franquistes, les pobres obreres de les colònies, els camperols desemparats, l'herbolària anarquista, els falangistes de torn i els orfes de la guerra oferien una narració global, un mosaic en un intergènere entre la novel·la i el conte, gènere en què Teixidor era un autèntic mestre. Pere Gimferrer va parlar de la descripció que Teixidor havia fet del feixisme quotidià, però aquest feixisme era una barreja d'ignorància, misèria i un catolicisme que embrutava més que arreglar en aquells anys de pa negre. El volum il·lustrat Llibre de colònia plasmava tot aquest món, vitalista i dur, de les colònies.
Sovint havia parlat i comentat articles amb l'Emili. Durant anys ens va enviar les seves col·laboracions amb puntualitat i brillantor. M'agradava conversar perquè tenia veu pròpia i sempre apuntava des de l'originalitat i, sobretot, des de l'amor cap als homes, tot i les seves descripcions tremendament crues. En aquest sentit, Teixidor era un neorealista convençut, l'autor d'una única novel·la magnífica sobre el temps convuls que va veure i viure durant la seva joventut. Ha estat un orgull treballar amb ell, al costat d'un home únic i un artista superb. La força de les seves narracions adultes i la tendresa dels seus llibres infantils i juvenils acompanyaran per sempre moltes generacions de catalans. La nostra literatura incorpora un clàssic, però no puc deixar de sentir-me culturalment i personalment mutilat.
