Entre llum i bombes
Joan Maria Bigas situa ‘A terra les muralles!' el 1842, una època en què Barcelona era una olla de pressió
L'obra té l'eix de dos personatges reals, Ildefons Cerdà i el cònsol Ferdinand
de Lesseps
A terra les muralles! comença amb l'arribada d'Ildefons Cerdà a Barcelona –després d'estudiar a Madrid–, que coincideix amb l'arribada de l'enllumenat alimentat per gas a la zona del Pla de Palau, i es clou amb el bombardeig contra la ciutat ordenat pel general Espartero. Entremig, 400 pàgines que narren amb mestria un instant convuls de la història de la ciutat quan es compleixen 170 anys d'uns fets que, per molts motius, semblen molt més llunyans.
Joan Maria Bigas (Barcelona, 1961) va publicar el 2007 Tan lluny de Roma, una magnífica novel·la que, com passa sovint, va ser força ignorada. L'hi va publicar Angle, editorial que repeteix amb A terra les muralles!. Joan Simón, editor d'Angle, confessa: “Per la qualitat de la novel·la anterior, esperàvem amb ganes aquesta nova; la veritat és que és superior, sobretot en ambició literària.”
Any 1842. La ciutat està encerclada de muralles, és una plaça militar i per això no es pot edificar fora. Es respira un malestar social constant. Hi ha bullangues, aixecaments populars. Amb l'eix de dos personatges reals, Cerdà i el cònsol francès Ferdinand de Lesseps, entre d'altres (Clavé, Monturiol, Balmes...), i també de ficticis, “Bigas ens trasllada a una època que, tot i ser convulsa, no ha despertat prou l'atenció dels historiadors, i és estrany”, afirma Simó.
Bigas té molta habilitat a l'hora de mostrar les diverses capes socials i, a més, en contextos complexos. “Per documentar-me sobre aquesta època vaig buscar en fonts molt primàries; Josep Fontana és qui desenvolupa més la història de Barcelona. També vaig buscar a la biblioteca de la Facultat d'Història i a la Casa Ardiaca, on vaig poder consultar el dietari original manuscrit de Cerdà”, explica l'autor.
Va dedicar dos anys a crear l'esquema de l'obra i a documentar-se i uns tres més a escriure-la. “He volgut fer ficció, una novel·la; i ho és, coral. L'esquelet és històric i el format, epistolar, però gràcies a la ficció miro de mostrar com podia ser aquella època. No he afegit cap trama amb misteris o assassinats...”
Les relacions socials, els amors i les traïcions, són més reals que en moltes novel·les històriques amb intencions de best seller, en el sentit de no forçades, com ara un fragment en què un grup de burgesos que fugen a les cases d'estiu de fora muralles quan la situació es torna perillosa contemplen, com si fos un espectacle, el bombardeig amb què Espartero ataca la ciutat.
La cadena econòmica
“És una època en què es pren consciència de les classes populars. Els diners dels indians que tornen a la ciutat després de fer-se rics a Amèrica serveixen per construir fàbriques. Els pagesos fugen de la misèria i van a treballar a Barcelona. I sorgeixen moviments com ara el socialisme utòpic i els icarians, que promouen la igualtat, que els nens no treballin, que la ciutat tingui més aire... Una mena de comunisme que s'enfronta al capitalisme”, explica Bigas amb la passió de qui està amarat d'informació, i “aquests moviments influeixen molt en el que va venir després: la Renaixença i el pla Cerdà”.
Són escriptors, metges, higienistes, arquitectes... que es preocupen pel que està a punt de passar a la ciutat, que s'ha convertit en una olla de pressió amb només cinc portes, cinc vies d'entrada, o de fugida.
A terra les muralles! és una novel·la versemblant i acurada, sense anacronismes ni descuits, madurada o cuinada a foc lent, en què l'autor ha abocat creativitat “en el que es diu, però sobretot en com es diu”.
Bigas, que és enginyer de camins i especialista en transport i urbanisme, primer volia fer una novel·la sobre Cerdà, però es va adonar que la joventut de l'urbanista era molt interessant, en un entorn de tensió social que va desembocar en revoltes al llarg de tot el segle XIX.