Consolidant-se amb solvència

Després d'uns anys dubitatius amb canvis de presidència al Gremi de Llibreters de Catalunya –que atorga el premi–, amb categories afegides que pot semblar que segreguen el català i amb premiats que per a molts no eren els més indicats si fem cas de l'esperit del guardó –reconèixer obres que han passat desapercebudes durant la temporada perquè tinguin una segona oportunitat–, el cert és que en aquesta tretzena edició tot està superat i reorientat i els veredictes mostren la independència i fins i tot valentia dels jurats i del mateix gremi.

Les tres obres premiades, efectivament, no han fet gens de soroll, fins ara, però és que els autors no són coneguts i les editorials que els han publicat, tampoc. Per tant, tres empentes cap amunt ben merescudes, que, a més, honoren els organitzadors.

En la categoria de literatura catalana, la guardonada va ser Germans, gairebé bessons, de M. Mercè Cuartiella (nascuda a Barcelona, però que viu fa molts anys a l'Empordà), publicat per l'editorial figuerenca Brau, que es va fundar el 1993 i que es dedica més a les ciències que a les humanitats.

L'holandès Gerbrand Bakker es va endur el premi d'altres literatures amb A dalt tot està tranquil, publicat per la joveníssima editorial Raig Verd, representada per Laura Huerga, que se sentia probablement més feliç que el guardonat: “Estem molt contents perquè només fa dos anys que publiquem i un premi com aquest ens demostra que estem fent les coses bé.”

Finalment, en la categoria d'àlbum il·lustrat, el premi va ser per a El autobús de Rosa, publicat amb la cura habitual de Barbara Fiore Editora, i amb text de Fabrizio Silei i il·lustracions de Maurizio A.C. Quarello, que no van poder ser presents en la roda de premsa d'ahir. En el seu llibre ens fan reflexionar sobre el racisme a través d'unes il·lustracions inspirades en l'estil de Hopper.

En la tanda de parlaments, el regidor de Cultura, Jaume Ciurana, va destacar que “Barcelona és un bressol literari, l'escenari de llibres i, a més, una ciutat amb una indústria editorial molt potent, però tot plegat no tindria sentit sense una bona xarxa de llibreries i de biblioteques”. Per la seva banda, el president del gremi, Antoni Daura, va recordar l'esperit del premi, que, en anys com l'actual, ja és un fet i no només una intenció.

Cuartiella, en aquest sentit, va declarar: “Valoro molt aquest premi per la transparència que mostra i perquè el concedeix gent amb molt de criteri; són uns jurats molt valents perquè premien desconeguts; també em fa il·lusió que el premi viatgi fins a l'Empordà, un racó del país en què també sabem fer bé les coses.” I és que Cuartiella, una novel·lista interessada “en les relacions humanes”, havia escrit “sobre la parella i l'amistat”, i ara ha tocat “les relacions entre germans, la pressió del pas del temps i el poder dels diners”; a més, treballa a l'editorial Brau, així que ha estat doblement premiada.

Gerbrand Bakker, que és jardiner i monitor de patinatge, a més de novel·lista, va declarar amb simpatia: “Estic content amb un premi que, com que sóc holandès, no coneixia; ara que l'he guanyat, m'adono que és molt important.” En la novel·la, escrita fa deu anys, se centra “més a crear una atmosfera que en la història del granger i el seu pare moribund”. “Suposo que per això ha funcionat bé a tot arreu.”