Ramon Simó ha posat dinamita a sota d'alguns paràmetres del Grec, com ara inaugurar-lo a finals de juny amb una cita tan cultural com social als jardins i a l'amfiteatre del Grec. El nou director busca públic nou i inquiet i, d'entrada, munta una festa potent al passeig Lluís Companys. La música de Canteca de Macao i de La Troba Kung-Fú maridaran amb l'espectacle aeri de Theater Tol. També ha limitat al màxim l'espai on transcorre el festival: la muntanya de Montjuïc. Només hi haurà alguna peça itinerant pels barris i quatre temporades estables tot el mes de juliol al centre. Aquest és, doncs, el Grec de llarga estada.

Sílvia Munt dirigeix un treball intrigant de John Patrick Shanley al Poliorama. Avui ja se'n fan prèvies. Té un repartiment de luxe: Rosa Maria Sardà, Nora Navas, Mar Ulldemolins i Josep Madaula. Tots quatre demostraran a Dubte que la realitat varia segons qui mira una mateixa acció. Un mossèn progre, dels anys seixanta, serà a l'ull de l'huracà perquè es relaciona d'una manera massa afectiva amb algun alumne. La superiora criminalitzarà aquest comportament, que d'entrada era vist amb ingènua bondat per una monja jove. Però, com el públic, la seva opinió s'anirà amargant a mesura que s'observa l'acció amb un microscopi de més augment. I Navas? És la mare que, en paraules de Munt, pateix de ser massa mare. No hi ha bons ni dolents, tampoc la voluntat de culpabilitzar l'Església o relativitzar l'apropament del mossèn al menor.A l'obra, hi regna la incertesa. En paraules de Madaula, l'autor pretén demostrar que “s'és més humà quan es dubta”.

També té un rerefons d'intriga amb l'ombra de la pederàstia el treball de Josep Maria Miró: El principi d'Arquímedes (Sala Beckett, del 3 al 29 de juliol). Miró, que no vol alliçonar de res ni presentar una obra amb bons i dolents, també entreveu el canvi de relacions socials. El que abans era un gest gratuït (fer un petó a la panxa a un nen que té por d'aprendre a nedar quan se li ha tret el flotador) ara pot cobrar tints perversos. Per aquesta “política de la por”, molt rendible econòmicament i políticament, opina l'autor, el joc acaba en conflicte. Albert Ausellé i Rubén de Eguía (monitors de piscina), Roser Batalla (directora de la piscina) i Santi Ricart (un pare que vol saber què ha passat) discrepen sobre quina és l'actitud adequada, i quina la desitjable. Les xarxes socials tampoc són transparents: “Poden ser un mitjà de distorsió fantàstic”, diu Miró.

Magda Puyo s'ha aliat amb la poetessa Dolors Miquel i la coreògrafa Mar Gómez per construir una dramatúrgia lúdica, aspra i impactant: Pallarina, poeta i puta (de l'1 al 31 de juliol a La Seca). Daniela Feixas (arqueòloga reconvertida en dona de fer feines), Tilda Espluga (la poeta nacional) i Pep Jové (política i puta) són tres dones que busquen què volen ser. Disposen de tres atalaies tan extravagants com lúcides. D'acció trepidant i moviment subtil, aspira a trencar els convencionalismes agradant a un públic majoritari.

Per acabar, al Romea, Senyoreta Júlia (del 4 al 29 de juliol). Patrick Marber reescriu La senyoreta Júlia de Strindberg, un segle després. La història de seducció i de lluita de classes cobra nous matisos. Mireia Aixalà, Cristina Genebat i Julio Manrique en són els protagonistes del drama. L'obra està dirigida per Josep Maria Mestres. Coincideix que, fa poques setmanes, al mateix Romea, era David Selvas amb Norbert Martínez el que readaptava L'habitació blava, l'adaptació de David Hare que va fer de La ronda d'Arthur Schnitzler (també centenària).