L'arc trobat fa dues setmanes al jaciment banyolí és una peça única en el context de la Mediterrània occidental i la més antiga de les seves característiques a Europa. L'arc, sencer –aquesta és una de les particularitats a remarcar de la troballa–, va aparèixer en un context datat entorn del 5400-5200 aC, el moment més antic d'ocupació del jaciment, de manera que és el més antic de cronologia neolítica al continent. La investigadora de la UAB Raquel Piquer va explicar ahir, en la presentació d'alguns dels resultats de la campanya d'excavació, que acabarà el mes d'agost, que l'estudi de l'arc, que té una llargada de 108 centímetres, presenta una secció planoconvexa i està fet amb fusta de teix, permetrà analitzar aspectes sobre la tecnologia, les estratègies de subsistència i l'organització social de les primeres comunitats camperoles que es van assentar a la península Ibèrica. El fet que la peça estigui sencera permet analitzar les característiques de l'instrument, cosa que en el cas de troballes anteriors, en què s'havien localitzat fragments de dos arcs del mateix període, no havia estat possible.

La troballa també obre noves perspectives per a l'estudi de les societats camperoles de l'època, com eren i com s'organitzaven, ja que els arcs podrien haver tingut diverses funcions. Una de clara és la cinegètica, però cal tenir en compte que la caça és una activitat poc representada en el conjunt de la Draga, de manera que, ja que la caça no era una activitat estrictament necessària per sobreviure, no es pot descartar que els arcs fossin elements de prestigi o estiguessin vinculats a activitats defensives o de confrontació. El poblat de la Draga de Banyoles era habitat per una societat agrícola que s'alimentava dels animals domèstics i dels cereals que conreava, en una dieta molt similar a la mediterrània, en la qual la caça només representava un 2% de la ingesta, segons els arqueòlegs. Això reforça la idea que la tinença d'un arc responia a un paper ideològic i de prestigi social, en una comunitat en què ja hi deuria haver certes diferències de sexe i estatus entre els membres.

Les excavacions al jaciment arqueològic de la Draga, a tocar de l'estany, fa més de dues dècades que es van iniciar, però encara es desconeix què hi ha en la totalitat dels 8.000 metres quadrats que el formen, dels quals una bona part es troben coberts per les aigües de l'estany. Fins a l'actualitat, només s'ha pogut excavar un 10% del jaciment a fons, de manera que encara queda un llarg recorregut per amortitzar-lo, amb els seus descobriments corresponents.

Antoni Palomo, un dels directors de les excavacions, va assegurar ahir que aquest és un emplaçament “irrepetible”, tal com demostren els 170 objectes localitzats fins ara, com ara eines i objectes quotidians (cullerots, cistells, pintes) en un estat de conservació excepcional, juntament amb milers de restes animals –bous i xais–, i centenars de milers de llavors.

El jaciment banyolí és, segons el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el principal jaciment neolític de la desena que hi ha a tot Catalunya pel que fa a l'esforç científic i de significació de les troballes que s'hi fan. Ferran Mascarell, present en l'acte d'ahir, va anunciar que el Departament de Cultura treballa en l'elaboració d'un pla nacional d'investigació arqueològica, que hauria d'estar redactat a finals d'aquest any.