Gran nit de rock

“Els poetes són tots morts, viuen en mons de cançons, creen versos i il·lusions, potser per això són molts i tots morts”, tancaven contundents el seu concert els barcelonins Amics del Bosc. Era la primera banda de la tarda de dissabte a l'escenari Prat Rodó, un espai natural que es consolida com l'epicentre del popArb de dia, en què també es van descobrir propostes emergents com les de Les Sueques o el talent precoç dels Mates Mates. A continuació, a l'escenari Can Torres la cantant i pianista Maria Coma va oferir un bell concert centrat en el seu últim àlbum, Magnòlia (Amniòtic, 2011), acompanyada dels músics Nico Roig, Miguel Serna i Pau Vallvé. A la nit, però, el popArb semblava que matés el pare, el pop, i recordés el seu parent dur, el rock. Els valencians Arthur Caravan van obrir, amb molta dignitat i un directe sòlid (amb repertori dels seus dos discs), els concerts a l'escenari gran de Montsoriu. Els vilanovins Biscuit van oferir el seu rock clàssic de guitarres d'inspiració ianqui, tot bromejant que el popArb era millor que el seu festival convilatà, el Faraday. Ben rebut va ser el retorn de Brighton 64, encapçalat pels germans Ricky i Albert Gil, que van recordar vells hits com ara El mejor coacktail (aquella que fa “y yo sólo en casa con Sam Cook”), alhora que van anunciar nou disc de la banda al novembre, tot estrenant diversos temes, entre els quals Quan baixis de l'avió. Durant l'actuació va sortir a cantar amb ells, Barcelona blues, Martí Sales, cantant d'Els Surfing Sirles. I Very Pomelo van arrasar amb el seu repertori rocker, que conté mil i una pinzellades musicals, tal com mostra el seu últim disc, Ràdio clotxa (Chesapik, 2012), des de Xino-xano a Verema, tot i que també van fer girar el dial cap a d'altres de menys recents com He quedat a les set o De la serenitat. La nit va culminar amb una gran traca final: Love of Lesbian reneixen de les cendres de l'anterior gira (1999) de gairebé tres anys, per plantar-se amb les noves cançons de La noche eterna/Los días no vividos (MusicBus/Warner, 2012), amb un públic lliurat ja a corejar-les, però també recordant-ne de més rockeres com ara Maniobras de escapismo, sense oblidar hits com Universos infinitos o Club de fans de John Boy. Després de voltar per mig món anglosaxó, Mujeres van demostrar perquè agraden tant a fora com aquí amb el seu rock de garatge. I Sidonie van treure tota l'artilleria (màscares, jocs de llums, psiquedèlia), per presentar el pop-rock d'El fluído García (Sony Music, 2011), rememorant però, estàndards com són Costa azul o Un día más en la vida, i acabar amb El incendio.