L'exposició En un desordre absolut. Art contemporani rus. Premi Kandinski (2007-2012), a l'Arts Santa Mònica, és una de les millors propostes del panorama artístic d'enguany. M'encanta anar a veure una proposta tan fresca, evocadora i múltiple i, alhora, sentir-me ignorant. Descobrir artistes descarats i directes, que critiquen el poder sense rodejos postsituacionistes ni estudis postcolonials, amb un potencial enorme que em fa oblidar el desolador panorama artístic català.

El meu adorat Dostoievski reviu en l'ànima d'un art que, per culpa de la geopolítica, hem oblidat que ha influït decisivament en l'esdevenir de les estètiques contemporànies. M'explicaré: d'una banda, Kandinski, que tot barrejant etnografia popular russa, estètica wagneriana i espiritualitat teosòfica ens va introduir en l'abstracció. De l'altra, el constructivisme utilitarista de Rodtxenko, Tatlin i El Lissitzki, fons en què s'abeuraran la Bauhaus i De Stijl, però també corrents com l'art concret i el minimalisme, i encara a la dècada dels vuitanta, gent amb intencions tan variades com la feminista conceptual Barbara Kruger, el tipògraf Neville Brody o Ian Anderson, fundador de The Designers Republic. Per no parlar, en arquitectura, de Rem Koolhas –formulador de la postmodernitat– i Zaha Hadid.

I no tot es remunta al primer terç del segle XX. Joseph Beuys, jove pilot de la Luftwaffe va perdre el control del seu avió enmig d'una tempesta de neu a Crimea. Es va estavellar en terra de ningú i fou rescatat per una tribu nòmada de tàrtars. Malferit, el van cobrir amb greix animal i feltre per guarir-lo. En tornar de la guerra, va decidir de fer-se artista-xaman. L'espiritualitat de Beuys no és gaire diferent de la teosofia de Kandinski, tan sols que la pintura i el disseny eren, a la dècada dels cinquanta, disciplines massa estretes per a un art que pretén abastar tots i cadascun dels fets vitals.

No és pas casualitat que, el 1914, Marinetti presentés el moviment futurista a Moscou. El futurisme és, per damunt de tot, un moviment espiritual amarat de les filosofies aparentment contradictòries de Bergson i Nietzsche. Els joves russos tan sols van haver de projectar-hi l'espiritualitat secular que formava part del procés de fabricació d'icones, on és més important el camí que el resultat. Marinetti acabaria fundant els Fasci di Combattimento i els constructivistes donant suport al partit bolxevic... I Anna Maria Dalí, germana del pintor surrealista, patint la perversió d'aquest art en una txeca barcelonina...