Thyssen de lloguer

Carmen Cervera assegura que fa temps que somia que Barcelona, la seva ciutat natal, disposa d'un Museu Thyssen com el que té Madrid... o per l'estil. “Seria meravellós.” La baronessa espera que les negociacions que manté amb les institucions catalanes per dipositar part de la seva col·lecció al pavelló Victòria Eugènia de Montjuïc tinguin un final feliç. Fins i tot ja ha visitat el pavelló, de 13.000 m², i diu que li agrada.

Ahir Carmen Thyssen tenia altres coses al cap i no va voler donar més detalls de les converses. La baronessa va visitar Sant Feliu de Guíxols per presentar l'exposició Paisatges de llum, paisatges de somni. De Gauguin a Delvaux, integrada per 53 obres del seu fons privat, que demà s'obrirà al monestir en un espai batejat amb el seu nom. La mostra lluirà tot l'estiu, fins al 7 d'octubre. En vindran d'altres; potser dues mostres a l'any. Totes seran un preludi del futur Museu Thyssen de Sant Feliu, de moment aturat per la crisi.

És clar que l'operació Thyssen a Barcelona té un preu, i aquest podria ser molt alt, molt difícil de justificar a l'opinió pública. La baronessa va admetre ahir que només deixarà obres d'art del seu fons si pacten un bon preu de lloguer, que segons diverses fonts coneixedores del cas podria oscil·lar entre els 2 i els 5 milions d'euros cada any. Serà més aviat aquesta última xifra si el que desitja Barcelona és fer lluir peces de primeríssim nivell (es parla de pintura catalana, però també d'impressionisme francès i expressionisme alemany). En la taula de negociacions també hi participa La Caixa, que estaria disposada a pagar la factura d'aquest bon lloguer.

Tothom, i tothom vol dir Ajuntament, Generalitat, La Caixa i la mateixa Carmen Cervera, sembla estar entusiasmats amb el projecte, però tot just es troba en una fase molt embrionària. Des del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) –que es vol que aixoplugui aquest Museu Thyssen–, el seu director, Pepe Serra, es mostra cautelós i, sobretot, reclama a les institucions respecte pel seu projecte i per les col·leccions del MNAC, “que necessiten més espai i una nova ordenació en un nou discurs”. “Tot el que hi ha de les columnes de Puig i Cadafalch cap amunt ho ha de vertebrar el MNAC”, emfasitza Serra, feliç perquè aviat tancarà amb la Fira la incorporació del pavelló bessó, l'Alfons XIII, per al qual encara no té decidit res.