El nou “orgull” ganxó
Presenten la mostra ‘Paisatges de llum, paisatges de somni. De Gauguin a Delvaux. Col·lecció Carmen Thyssen', que s'obre demà al monestir de Sant Feliu de Guíxols
L'exposició és oberta fins al 7 d'octubre i pels 6 euros d'entrada es podrà visitar tot el monestir
Paisatges naturalistes de la Mediterrània, amb la llum i les tonalitats diverses de Sitges, Palerm, Venècia o Constantinoble. Exteriors i interiors impressionistes, amb un creixent protagonisme del retrat psicològic femení. Un cúmul de visions de París, que mereixen una sala a part, i una aproximació al vessant oníric de la pintura contemporània de les avantguardes, amb Delvaux, Tàpies, Baumeister, Perejaume, Lindner o el fotorealisme d'Estes, una picada d'ull a l'art pop també present en la col·lecció pictòrica de la baronessa Carmen Thyssen.
És un breu recorregut per les sales del Palau de l'Abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols, un espai rebatejat pel municipi com a Espai Carmen Thyssen per reconèixer-li l'empenta de projecció turística que suposarà la primera mostra de 53 obres de la col·lecció que s'hi exhibiran a partir de demà, tot l'estiu i fins al 7 d'octubre. La baronessa, satisfeta amb l'aspiració assolida que alguns dels seus quadres s'exposessin a Sant Feliu, va expressar el seu “orgull” en “un dia que es recordarà històricament”. La presentació de la primera d'una sèrie d'exposicions temporals que s'hi succeiran, amb l'objectiu inicial de dues a l'any.
L'alcalde, Joan Alfons Albó, va destacar l'“esforç desinteressat” de Thyssen i el dels serveis municipals per preparar un muntatge que, calcula, atraurà “uns 30.000 visitants” aquest estiu a la ciutat. La varietat d'autors –una quarantena llarga– i corrents artístics cerquen públics diversos. Hi predominen els representants de la pintura catalana, amb l'interior a l'aire lliure modernista de Ramon Casas i altres obres de Nonell, Josep Amat –un nom que podria centrar el catàleg de la pròxima exposició temporal–, Fortuny, Modest Cuixart i el valencià Joaquim Sorolla. Carmen Thyssen va destacar el diàleg entre molts quadres de pintors catalans amb d'altres de nord-americana dels mateixos períodes. Pel que fa a europeus, destaquen Pierre Bonnard, Paul Gauguin, Maximilien Luce o Maurice de Vlaminck. Entre les darreres adquisicions, les Bugaderes de Joan Llimona, les Joves parisenques de Joan Cardona i la tempestuosa Marina de Joan Alsina, que s'exposa per primer cop.
Rodin, a l'horitzó
Amb vista al futur, la baronessa va apostar per mantenir la fórmula d'exposicions temporals i va dir que li agradaria cedir obres per al projecte de futur museu a Sant Feliu. Hi va afegir el desig d'exposar-hi algunes peces escultòriques de Rodin, però amb l'obstacle que són “obres úniques sense còpia, ni tan sols en ferro”.
L'operació del MNAC depèn d'un lloguer
La baronessa no va donar gaires detalls sobre les negociacions que manté amb les institucions catalanes per dipositar a Barcelona una part important de la seva col·lecció privada. Però sí algunes pistes. Thyssen va eludir parlar de les ofertes que ha rebut per adquirir la col·lecció o dur-la a altres llocs, però sí que va admetre que qualsevol moviment nou ha d'implicar fórmules de lloguer, que aportin “recursos per no haver de vendre” més quadres, en referència a la subhasta de l'Enclusa, de John Constable, a Christie's.
És clar que l'operació Thyssen a Barcelona té un preu, i aquest podria ser molt alt. La baronessa només cedirà obres d'art del seu fons si pacten un bon preu de lloguer, que segons diverses fonts coneixedores del cas podria oscil·lar entre els 2 i els 5 milions d'euros a l'any. Serà més aviat aquesta última suma si el que desitja Barcelona és fer lluir peces de primer nivell (es parla de pintura catalana però també d'impressionisme francès i expressionisme alemany). A la taula de negociacions hi participa La Caixa, que estaria disposada a assumir la factura d'aquest bon lloguer.