En una intensíssima jornada de mobilitzacions, el món de la cultura catalana va voler ocupar ahir al vespre una parcel·la de reivindicacions pròpia. I no per desmarcar-se de la societat (“nosaltres també som ciutadans”, exclamava Pere Camps, l'ànima del festival Barnasants), sinó justament per fer-la còmplice d'una causa comuna i per conscienciar-la de la clatellada que ha rebut el sector amb la pujada “inassumible” de l'IVA, que a partir de l'1 de setembre s'alçarà fins al 21%.
La convocatòria, massiva –contradient el tòpic que la gent de la cultura té poca capacitat de mobilització–, va tenir lloc davant del Teatre Borràs, tot i que a mesura que va avançar el vespre es va anar estenent com una taca d'oli fins a la plaça d'Urquinaona i més enllà. Centenars de persones van respondre a la crida en el que va ser una comunió mai vista entre gent de l'espectacle (la majoria) i de la cultura (ben representada), insòlita entre empresaris i treballadors del sector, i d'altra banda molt lògica entre creadors i consumidors. I és que a tots els afectarà el fort increment de l'IVA cultural.
Diluïts en la gran massa de concentrats, les cares més conegudes dels mons de l'espectacle i la cultura no dissimulaven la seva ràbia pel que titllen de “salvatjada”. “Volen enfonsar-nos premeditadament. Fa un tuf de venjança que espanta”, criticava el cineasta Antoni Verdaguer. Prop seu, la fotògrafa Pilar Aymerich, concentrada però també exercint la seva feina, es queixava amb amargor: “És normal el que està passant avui aquí, havíem de sortir tots al carrer i dir prou”.
El sector tem el pitjor: destrucció de llocs de treball, festivals que hauran de rebaixar la qualitat, tancament de sales... Alberto Guijarro, el director del Primavera Sound, té fet un càlcul demolidor: “A nosaltres l'augment de l'IVA ens suposa una càrrega de mig milió d'euros més. No ho podem fer repercutir en el públic, ho haurem d'assumir nosaltres. Com? No ho vull ni pensar”.
Amb el crit de “la cultura no és un luxe”, a la concentració s'hi van sumar els actors Àlex Casanovas, Josep Julien i Pau Miró; el dibuixant Miguel Gallardo; el director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, i el director del Mercat de les Flors, Cesc Casadesús, entre molts altres.
Comentaris
INDEPENDÈNCIA !!!
Com els espanyols axó de la cultura, els hi va molt gran, realment no saben què vol dir cultura,dons per axó pujà-n l'iva per què encara estan investigant què es i per què serveix axó què anomenen cultura
Aquest sr de la pancarta, dintre de dos dias, tindrà una denuncia per apologies del terrorisme, està fent-hi propaganda de terra lliure ( ja sabem NOSALTRES, què es del teatre lliure, ells els espanyols el seu servei no arribe a tant ) !! MOLT BE PER AQUEST SR
Els senyors de les sales de cinema a Catalunya possarant ara al inici de cada sesió un anunci de propaganda contra el IVA ? Igual que van fer contra la Llei de l Cinema i en contra del doblatge del 50% de películes en català ?
No te cap ni peus que ens peocupem dels pallasossos i no ens peocupen del que necessitem cada dia, dona una imatge de pais ben pobra.
Joan, cada dia també necessitem cultura. I els que ahir estàvem a les manifestacions, no només demanàvem cultura sinó el que tu dius necessitem cada dia. I si ens has volgut ofendre anomenant-nos "pallasossos" no ho has aconseguit. Jo tinc un gran respecte als pallassos.
Angels, no he volgut ofendre a ningu, ha estat una falta d'ortografia; nomes volia fer veure que hi ha moltes coses tan importants com la cultura i que pagaran el 21%, no entenc per que el fer pallassades ha de ser diferent.
A la cultura en dius fer pallassades? noi, quin nivell...
Qui es preocupa per el preu de la cultura s'haurà de preocupar després per el cost de la ignorància. Imagino que és el que volen, un país d'ignorants
Marxem d'una vegada
A veure, Joan, sembla que ets dels que redueixen la cultura a cosetes com els pallassos i l'humor intrascendent a l'estil Eugeni.
O d'altres que la redueixen a una mena d'intel.lectuals estil Ingmar Bergman o Woody Allen, el primer obsessionat pel silenci de Déu i els maltractaments que rebia del seu pare, i el segon de les seves inseguretats que li provoquen que les dones que va aconseguir lligar-se amb molt d'esforç, al poc de temps, el deixen per un altre (o això és el que li agrada dir en moltes de les seves grans pel.lícules).
A França respecten la cultura, fins i tot un President poc culte com en Sarkozy va defendre Polanski quan hi era a la presó. Aquí, en Rajoy hi hauria deixat l'Almodóvar podrir-se a la presó. Només hi hauria defensat en Garci, és clar.
<
Molt bona frase, Carme. A més a més, si n'hi ha de polítics com l'Esperanza Aguirre, capaç de confondre l'escriptor portuguès José Saramago, Premi Nòbel a més, amb "la señora Sara Mago", encara son pitjors.
I em fastigueja de valent això de que als que som una mica intel.lectuals ens facin aparèixer com uns pedants avorrits, que cap dona amb sentit comú s'enamoraria de nosaltres i "por que sólo quieren a hombres de verdad", si ens recordem de que els homes "macarras" que només hi pensen en futbol, noies i sexe, s'odien els intel.lectuals, com si aquests foren "maricones", o perquè sempre tenen por de que anéssim a robar-li la xicota amb la nostra xerrameca.
Bé, potser m'he anat "por los cerros de Úbeda", però sempre he vist gent així. I a Espanya, n'hi ha molta.