Galeries, ser o no ser

Ja veurem quantes galeries d'art pujaran les persianes al setembre. Ja ho veurem. El sector està molt tocat perquè no es ven res –motiu número u–, però també perquè ha perdut visibilitat i connexió amb la societat. A més, i això és imperdonable, els galeristes han anat quedant arraconats en els grans debats de l'art d'avui. Si no hi dius la teva, no existeixes.

Aquesta temporada ha estat desastrosa per a les galeries. Aquesta, i l'anterior, i... Des del 2008, les galeries ho estan passant malament. I, cert, cada agost ens alarmem igual: “Ai, aquest setembre!...” i resulta que totes les galeries, o gairebé totes, reobren com si res. Ja veurem aquest setembre si tot serà com si res. Ja ho veurem. Perquè la resistència té un límit, el de la supervivència, i aquí, en aquesta franja tan vertiginosa, és on es mouen la majoria, per no dir totes, les galeries del nostre país.

Que les coses no seran igual la pròxima temporada m'ho fan témer algunes converses que he tingut o he sentit els últims dies. Un històric galerista em comenta que a partir del setembre s'haurà acabat l'activitat a la seva galeria, és a dir, ha posat un fre radical a la programació d'exposicions temporals. No tancarà, però s'agafarà una mena d'any sabàtic. Una pèrdua preocupant, penso, perquè en aquesta galeria és on s'hi podien veure algunes de les millors exposicions de Barcelona, del nivell dels museus. No compensa, em diu, tant esforç, molt més que econòmic, si a l'hora de la veritat el públic gira l'esquena a aquesta oferta. El públic i, no ens enganyem, els pocs col·leccionistes que encara queden amb una mica de confiança.

També m'arriba, en forma de rumor persistent, que una galeria de pedigrí de Consell de Cent tancarà les portes després de vacances. Em quedo glaçada. Intento confirmar aquest extrem amb la mateixa galeria i l'únic que en trec és que hi haurà un canvi “important” en la manera de funcionar. Críptic i inquietant. Al setembre en sabrem el què.

La pujada de l'IVA fins al 21%, a partir del setembre, pot acabar sent el tret de gràcia per a les galeries. Els afectarà econòmicament (fins ara era del 18%), i més i tot moralment perquè s'havien fet un fart de demanar un IVA reduït, com els llibres (4%) o, posats a conformar-se amb el mínim, com les entrades dels espectacles (8%; tot i que ara a aquestes també se'ls aplicarà el 21%). Amb retard respecte d'altres sectors més mobilitzats, fa uns dies l'associació Art Barcelona va enviar un comunicat per rebutjar aquest increment i per expressar que estudien fer accions de protesta amb vista al mes de setembre.

Però no tot són notícies negatives. Per sort. En temps de tanta paràlisi, hi ha qui se sobreexcita i busca, sinó solucions, maneres diferents d'esquivar la crisi. Carles Taché, el decà dels marxants de Barcelona, ens ha sorprès aquest final de temporada amb un nou projecte agosarat, una nova galeria que ha obert a tocar de la que ja té al mateix Consell de Cent. Està situada en un pis del número 292 (on abans hi tenia la seva segona galeria Carlos Duran) i, amb el nom directe de La Taché, alterna tres espais que són alhora tres conceptes: una minúscula sala d'exposicions oberta a tot tipus d'aventures i mogudes artístiques, una botiga d'exquisideses culturals (si els museus tenen botiga, perquè no n'han de tenir les galeries?) i un menjador, amb cuina inclosa, per poder-la fer petar sobre art o sobre el que sigui amb bona manduca i bon beure d'acompanyament. Aquest tres en un no és cap bajanada: a les galeries fa temps que els cal un ambient més distès i amable, més fresc i juvenil, més desenfadat i, perquè no dir-ho, més modern, coi!

Ja veurem si La Taché se n'ensurt. En tot cas, és un punt de partida interessant per començar a canviar models anacrònics, que si no és aquest setembre, el setembre de l'any que ve segur que ja no pujaran les persianes.