Nascut el 15 de gener del 1944. Explica amb orgull que altres grans humoristes, com Forges, Perich i Mingote, van néixer també aquest mes. El senyor Edi acostuma a fer caricatures als concerts de jazz, que després els artistes signen. Tots ho van fer, menys Ray Charles.
Com va començar a dibuixar?
–«Jo diria que s'hi neix, dibuixant. A l'escola era qui feia les brometes, qui dibuixava als llibres i llibretes les caricatures dels meus amics.»
–I professionalment?
–«Sempre he dibuixat, però professionalment era representant. Un dia, al Diari de Terrassa em va demanar fer un acudit cada dia i ja fa 37 anys que en faig. Ara ja no sóc representant i em dedico a fer caricatures i auques per a la gent.»
–Fa 37 anys era difícil fer humor?
–«A l'època del general Franco no m'havien censurat mai, i ara sí. Abans, els dibuixos passaven pel Govern Civil. Si ho acceptava no hi havia cap problema amb la censura. En canvi, ara la direcció del diari em censura quan faig acudits dels anunciants.»
–Com ha mantingut la creativitat per fer els acudits durant tant de temps?
–«Cada vegada hi estic més habituat i em surten més fàcilment. Quan em van dir que havia de fer un acudit, vaig agafar la notícia del dia com a referència. El meu acudit no té cap gràcia al cap d'un mes. El meu sistema comença al matí, quan miro les notícies mentre esmorzo i vaig apuntant a la meva manera. Hi ha dies que em surt més bé i n'hi ha que em surt pitjor.»
–Els seus dibuixos són simples però directes.
–«Sí. Són simples perquè paguen poc [riu]. Per això intento gastar poca tinta. Però la gent veu aquest dibuixet i diu: això és de l'Edi. Identifiquen els meus dibuixos fàcilment. De totes maneres, si es mirés des de quan vaig començar fins ara, es podria comprovar que el dibuix ha canviat molt. Els conservo tots perquè el dia que mori vull que me'ls posin dins de la caixa.»
–Ser el pregoner de la festa major de Terrassa d'aquest any és un reconeixement a la seva trajectòria?
–«Em sembla que cada vegada costa més trobar persones que vulguin fer el pregó [torna a riure]. Es veu que estaven discutint a l'Ajuntament i Jordi Labòria va proposar que el fes el senyor Edi. Pot ser que sigui un homenatge. Ja el vaig fer fa vint anys a Matadepera, on visc ara.»
–Pot avançar per on aniran els trets...
–«Quan es llegeix el pregó, la gent xerra i cal fer que estiguin per tu. Tinc un sistema que és fer-ho en vers. Primer, els avises dient-los que si callen podran sentir les frases. Al pregó de Matadepera va callar tothom, suposo que aquí també ho faran. És divertit; algú s'enfadarà, però és divertit.»
–Sobre què és pot fer un acudit ara a Terrassa?
–«Parlaré sobre la immigració, el top manta, l'Ikea i El Corte Inglés que no són a la ciutat, les bicicletes que van per les voreres i els grafits de les parets. També repassaré els actes de la festa major.»
–Com va crear el pregó?
–«Fa dos mesos, l'alcalde em va dir que havia de fer el pregó. Me'n vaig anar a dormir i quan em vaig llevar ja el tenia fet en vers. Mentre dormia vaig pensar el pregó. Em passa sovint, hi ha acudits que els faig mentre dormo. Després em llevo i m'ho apunto.»
–Però mentre dormia o quan estava al llit?
–«Dormint. Jo em poso al llit cada dia i als quinze segons, dormo. Quan em vaig llevar l'endemà ja tenia el vers fet. Deu ser un do.»
–La gent li demana sempre que els expliqui un acudit, fins i tot quan no en té ganes?
–«Jo sóc molt seriós. L'humor que faig és una mica anglès. La majoria de dibuixants són seriosos.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.