cultura
Basem Al-Nabriss
escriptor
“Escrivim poesia per resistir”
L'única manera de posar
fi a la guerra que enfronta Israel i Palestina seria tenir un sol estat per als dos pobles, però Israel no ho vol perquè se sent amenaçat
Amb l'arribada de Hamas al poder les coses han empitjorat molt. Van atacar totes les llibertats i es van començar a ficar amb la vestimenta de
les dones
Vivim la violència israeliana però intentem sobreviure i no deixar-nos esclafar fins a l'extrem de
deixar d'escriure
No crec en Déu, perquè si existís no acceptaria tanta injustícia; érem una família rica i de cop i volta ens vam trobar sense res i refugiats
Després d'un periple de deu dies en què finalment –no les tenia totes– va poder travessar la controladíssima frontera de la franja de Gaza d'Israel, Basem Al-Nabriss va arribar el 28 de juny passat via Egipte a Barcelona, una ciutat que el rep dins el Programa Escriptor Acollit, promogut pel PEN Català, que té un any de duració prorrogable a dos. Al-Nabriss està considerat un dels millors poetes de la seva generació, autor de versos que han estat traduïts de manera esparsa al francès i a l'anglès. Cronista hiperactiu, és autor del Diari de Gaza i signa periòdicament una columna literària al diari digital Eleph, el més important en llengua àrab i que es publica a Londres. La seva poesia s'inspira “d'aquesta existència de vegades absurda”. La seva sentència preferida: “La humanitat ha arribat a un punt en què no pot tornar a l'edat primitiva, però encara no hem arribat a ser homes.”
Què l'ha dut a abandonar el seu país i a deixar la seva família?
A Gaza la situació no ha canviat des de fa cinc anys. Quan Yasser Arafat era president tampoc estava gaire bé, però teníem esperança. Amb l'arribada de Hamas al poder les coses han empitjorat molt. Van atacar totes les llibertats i es van començar a ficar amb la vestimenta de les dones. Amb Hamas no hi ha alternativa: ho estàs amb ells o te'n vas. A mi em van posar una bomba a casa i per sort en vaig sortir il·lès.
Un dels principals motius de la seva persecució és el seu ateisme declarat. Com hi va arribar, tenint en compte el poder de l'islam en el món àrab?
És un procés llarg. Visc en una regió que pateix la injustícia des de fa molt anys, no només amb l'arribada de Hamas i l'estat palestí, sinó amb la creació d'Israel. Suposo que he arribat a l'ateisme gràcies a la cultura que he adquirit llegint molt i la meva curiositat, i després a un simple qüestionament sobre Déu. Nietzsche estava gelós de Flaubert per la frase que havia tingut l'encert de dir: “És una pena que no existeixis, Déu, hauria estat bé.” No crec en Déu perquè si existís no acceptaria tanta injustícia. Abans del 1967 érem una família rica que vivíem a prop en una població del mar, i de cop i volta ens vam trobar sense res i refugiats a Gaza.
Sembla que Déu, a més, està darrere d'un conflicte que enfronta dues religions...
No hi estic d'acord. No és una guerra religiosa entre musulmans i jueus. Els israelians es justifiquen explicant aquesta història de la terra promesa, però en realitat es tracta d'un problema de colonialisme pur i dur en el qual estan totalment implicats els americans i els europeus.
Quina influència té el conflicte en la seva obra?
Tots els escriptors palestins tenen la influència de la tragèdia palestina. Nosaltres, que vivim una guerra quotidiana i veiem la violència israeliana cada dia, intentem sobreviure i no deixar-nos esclafar fins a l'extrem de deixar d'escriure i fer ficcions. Intentem protegir-nos d'aquesta influència negativa i salvaguardar la nostra manera de ser; escrivim poesia com una manera de resistència.
Són molts els escriptors que treballen actualment a Palestina?
Jo pertanyo a la generació dels que van néixer després de la guerra del 67, som una minoria i la nostra obra està molt lligada a la guerra. Després hi ha escriptors palestins que treballen arreu del món. Ara acaba d'aparèixer una nova generació amb una cinquantena de poetes importants. Abans de l'arribada de Hamas jo publicava les meves obres a Gaza, però després he passat a ser un autor clandestí i publico els meus llibres a Tunis o a Algèria. El meu públic principalment és palestí, però també he aconseguit que em llegeixin els exiliats a l'estranger. En general, la cultura palestina és una petita part de la cultura àrab.
Es coneix a Palestina la cultura catalana?
Malauradament no. Quan vaig saber que vindria a Barcelona vaig buscar informació a internet i a les biblioteques i no vaig trobar res. En canvi, la cultura castellana és molt present en la cultura àrab. Personament tinc prop de cinc-cents volums en la meva biblioteca d'escriptors castellans traduïts a l'àrab. De fet, és igual de present que la francesa. Ara bé, un dia vaig conèixer un escriptor català, Juan Goytisolo, però quan em vaig assabentar que escrivia en castellà vaig entendre que pertanyia a la literatura castellana.
Toca un punt sensible, ja que actualment es debat sobre el reconeixement que han de tenir escriptors catalans que escriuen en castellà, si són mereixedors o no de premis nacionals oficials del govern català...
N'he sentit alguna cosa i m'ha semblat que això és simplement una persecució del català. Que atorguin un premi nacional català a un autor que escriu en castellà és una barbaritat.
Quins són els seus projectes per a aquests dos anys que estarà refugiat a Barcelona?
Ja he començat a escriure un diari sobre la meva vida a Barcelona i a Catalunya en general. També preparo una sèrie d'articles al voltant de la cultura catalana i els seus escriptors per tal de donar-los a conèixer al món àrab. Primer, però, em cal documentar-me i trobar informació, però em resulta molt difícil perquè no hi ha pràcticament res traduït a l'àrab, així doncs tinc clar que primer hauré d'aprendre català i això m'ocuparà un temps.
Què és el que més l'ha sorprès a la seva arribada a Barcelona, ja que vostè mai havia sortit de Gaza, a excepció d'un breu viatge a París?
M'he adonat pel carrer que hi ha catalans autòctons i d'altres que no ho són. Doncs bé, aquesta gent que veus que és d'aquí em fa la sensació que són mediterranis com jo, gent de sang calenta, i això em fa sentir que tenim més punts de connexió.
Veu el final del conflicte israelianopalestí?
Després de reflexionar molt, crec que l'única manera de posar fi a la guerra seria tenir un sol estat per als dos pobles. Les falses solucions que proposen aquí i allà no van enlloc, simplement són mentides perquè Israel i l'extrema dreta no volen la pau. El president palestí, Abu Mazen, va proposar aquesta solució i Israel s'hi va negar perquè creuen que és una amenaça. Els poblats palestins estan dispersos per tot el territori i per tant la solució de tornar a les fronteres del 67 és caduca.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.