Passió sota el cometa
El cineasta Dani de la Orden dirigeix, amb pocs diners i un equip molt jove, una pel·lícula formada per sis històries d'amor ambientada a Barcelona
“Explotem al màxim la visió màgica i poètica de Barcelona”, explica el director
Francesc Colomer es disposava divendres passat a rodar “la nit del primer petó” del seu personatge, Guillem, un dels protagonistes d'una pel·lícula que té com a títol provisional Nit d'estiu, i que es rodava aquest cap de setmana en una mansió amb piscina de Sarrià. “Míriam Planas interpreta la meva xicota –explica l'actor de Pa negre– i vaig enganyat a una festa, disfressat d'esquelet, perquè m'ha dit que és de disfresses.”
Enmig d'una intensa activitat, portada a terme per nois i noies amb una mitjana d'edat de 22 o 23 anys, molts dels quals de l'ESCAC, Dani de la Orden ens parla del seu primer llargmetratge: “És una història d'amor plural en què explotem al màxim la visió màgica i poètica de Barcelona, tot i que no oferim una visió de postal, idíl·lica de la ciutat; és la realitat.”
Mentre es munten els rails per a un tràveling i la il·luminació, es resolen qüestions financeres..., el jove director ens segueix parlant de Nit d'estiu, que tindrà un títol definitiu amb la paraula Barcelona que es resoldrà amb un concurs: “Les històries acaben millor o pitjor, però totes tenen un component màgic, i no són corrents.” Un cometa que només s'acosta a la Terra un cop cada mil·lenni fa de nexe comú de les sis històries. “Ens feia falta una pluja de granotes”, diu el director, amb referència al nexe que hi ha a Magnolia, un dels films que els inspira. La comèdia romàntica Love actually és un altre referent, tot i que aquí no hi ha cap primer ministre. El director destaca que “tots els personatges són molt propers, podrien ser els nostres germans o amics, els podríem trobar a Barcelona”.
A part de l'edat de l'equip, tot és més o menys semblant a un rodatge de cinema normal. Però Dani de la Orden ens explica que “aquí ningú cobra”. Filmen a la casa de la xicota del director, i tot el guió, escrit per Edu Sola i Dani González, es va plantejar per poder rodar en llocs disponibles, i no a l'inrevés. El fet de rodar a l'agost ha abaratit costos i ha permès disposar d'actors de primer ordre: Francesc Colomer, Jan Cornet, Claudia Vega, el cantant Joan Dausà..., i s'hi podria afegir Daniel Brühl.
A més de petits inversors, tenen el suport de diverses empreses: Servicevision per al material tècnic, Ricard Canyelles amb la seva càmera Red One Epic, efectes especials de Salvador Santana FX, caves Agustí Torelló, embotits Mitjans...
La pel·lícula es roda en català, excepte alguna història que és en castellà. La idea és enllestir el 60% del metratge i buscar després inversors per enllestir-la. Un model de cinema low cost que amb la crisi potser veurem cada cop més sovint.
Una producció alternativa, sense subvencions
L'actor i productor Bernat Saumell s'ha inspirat en Eye On Films per aixecar aquest projecte. Ens explica que es tracta d'una agrupació d'empreses franceses de diversos camps del sector de l'audiovisual que participen en projectes de manera que la inversió es divideix i es fa més gradualment. “És l'única manera de salvar el sector i poder produir: fer agrupacions d'empreses que s'impliquen en el projecte i es reparteixen els costos, com es fa a França.” Això sí, considera que “dins l'agrupació d'empreses, el més important és la publicitat, és la base del sistema; els Estats Units ens ho mostren cada dia”.
Té clar que no poden “viure de subvencions”. Sí que li sembla bé que se subvencioni un projecte per donar a conèixer Gaudí o els Castellers de Vilafranca, “però no totes les pel·lícules, perquè això és un negoci; en tot cas, té més sentit subvencionar la publicitat”. Li sembla un contrasentit que hi hagi productores amb pel·lícules que no s'han publicitat mai.
El director, Dani de la Orden, s'expressa en termes similars: “Cal evitar les subvencions públiques, controlar el pressupost i, sobretot, potenciar la difusió. La promoció que ha fet Paco León de Carmina o revienta és el nostre gran referent.” Sense subvencions, la prudència s'imposa: “Juguem sobretot amb històries que costen poc de rodar, i esperem recuperar aviat la inversió.”