Cultura creix i es renova
L'històric suplement cultural amplia els seus continguts i paginació i oferirà una visió de les arts i les lletres catalanes
El suplement
de 32 pàgines dels divendres tocarà tots
els àmbits
de la cultura
El nou Cultura complementarà la informació amb l'opinió, l'actualitat
amb la reflexió
La fusió d'El Punt i l'Avui ha anat reforçant una línia del periodisme en català que conjuga els models de la informació local amb la més globalitzada. La cultura havia estat una prioritat per a les dues capçaleres històriques, que sempre han estat al costat de la literatura i les arts.
Fruit d'aquesta fusió apareix el nou suplement Cultura, amb 32 pàgines –a diferència de les 16 que tenia la temporada anterior–, que tocarà tots els àmbits de la cultura i que es comença a publicar divendres dia 14. S'estructurarà a partir d'una primera part, que tindrà com a protagonista algunes de les principals firmes del país i arribarà fins a la zona d'art, que tancarà el suplement. Entremig trobarem seccions específiques dedicades al cinema, les arts escèniques i la música, elaborades pels companys de secció amb una gran vàlua demostrada dia a dia: Jaume Vidal, Montse Frisach, Bernat Salvà, Maria Palau, Guillem Vidal, Xavier Castillón, Valèria Gaillard, Jordi Bordes, Núria Puyuelo i Xavier Roca.
Un dels grans objectius és reflectir la cultura d'aquest país des de tota la seva dimensió geogràfica i diversificada a través de les disciplines culturals. Per tant, el nou suplement tindrà pàgines dedicades a les comarques, tant per reflectir els grans esdeveniments com per fer-se ressò de la gent que manté la creativitat activa i que sovint queda marginada o eclipsada per la cultura més aparatosa i d'aparador. Aquestes pàgines seran confeccionades per un altre grup de grans professionals, com són Mercè Miralles, Joan Tort, Carina Filella, Jordi Camps, Eva Vázquez, David Marín i Dani Chicano.
L'aposta és agosarada perquè el nostre equip
de periodistes s'implicarà amb crítics de referència i firmes de prestigi, des de veterans com ara Arnau Puig, Miquel de Palol, Sam Abrams, Isidre Grau, Bienve Moya, Pilar Parcerisas, Xavier Cortadellas, Jordi Jané i Carles Camps Mundó fins a membres de la generació que encara no ha arribat als cinquanta anys, com Vicenç Pagès, Màrius Serra, Ada Castells, Carlos Zanón, Lluís Llort, Jordi Llavina i Artur Ramon, entre d'altres.
El planter de crítics afegirà els provinents de Presència i Cultura. Precisament, el nou Cultura reuneix els continguts de l'antic suplement sumant les parts culturals que dedicaven les revistes Sortim i Presència, que s'ha renovat cap a un enfocament més generalista, mantenint el to que l'ha convertit en una de les revistes més llegides en català. El nou Cultura complementarà la informació amb l'opinió, l'actualitat amb la reflexió de fons. Sempre amb un criteri sòlid, que com ha sintetitzat Jaume Vidal, cap de Cultura i Espectacles d'El Punt Avui, posarà de relleu conceptes innovadors com ara “l'agenda d'autor”, és a dir, l'actualitat observada des de la reflexió i la recomanació. Volem ser una guia per a qui vulgui fer-se una idea del panorama actual de la cultura, però també un espai de debat i crítica sobre el que s'està fent, qui ho fa i quina repercussió té en la nostra societat. Tant Cultura com Presència han mantingut un paper fonamental en la difusió i l'evolució de la cultura catalana, per això les dues capçaleres han aconseguit diversos guardons, com ara els premis Atlàntida, que concedeix el Gremi d'Editors.
Va ser el primer suplement cultural a l'Estat
Va ser gairebé una història de serendipitat. Ens situem a finals de la dècada del 1980, enmig d'una important crisi econòmica i amb la rèmora dels 80 marcada per la postmodernitat, la transavantguarda i altres ismes sense pretensions. Mentre buscàvem un model de suplement cultural obert, vam apostar per una revista dinàmica i amb continguts provinents de totes les disciplines, des de les provinents de les ciències socials fins a les literàries i les de les arts escèniques i plàstiques. Ningú s'adonava que trencàvem els models estàtics de suplements de pensament, de llibres o d'arts, que publicaven la majoria dels diaris cultes del nostre àmbit. El Cultura va ser el primer suplement cultural global de la península i va obrir la premsa a un tractament de la cultura, que no trigaria a fusionar les capçaleres de cultura i espectacles, que fins aleshores havien anat plegades. Des d'aleshores, durant quatre dècades, els grans noms de la cultura catalana –molts signaven a les nostres pàgines– han desaparegut, però la renovació ens ha permès poder copsar el canvi generacional i fer coincidir des de veterans amb l'obra consolidada al costat de noves firmes, que faran que la nostra cultura sobrevisqui en una època especialment hostil per a la cultura i, singularment, per al periodisme en paper. A tot això hem d'afegir-hi una depressió econòmica que no s'ha acabat d'aturar.